Resultats de la cerca

Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…

Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com  Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament senceres i…

Dins el terme de Santa Eugènia de Vila-romà hi hagué una capella dedicada a sant Romà, la qual més tard es convertí en santuari de la Mare de Déu de la Pietat En un capbreu de l’any 1315 és anomenat l’indret de Sant Romà i el de l’ Esgleiola , que sembla que es corresponen La capella, doncs, ja devia existir, potser, fins i tot, al segle anterior Com a capella és documentada en la visita pastoral de l’any 1401 L’any 1517 ja s’anomenava Santa Maria de la Pietat i mantenia un altre altar sota l’advocació de sant Romà L’edifici, amb una masia afegida del segle XVII, ha…

L’església ermita de Santa Maria de Codó és actualment coneguda com l’ermita de Santa Magdalena En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix com a “ capella seu ecclesia heremitana Sancte Marie de çodone in parrochia Sancte Cecilie de Terrades” L’ermita era ja enrunada a la primera meitat del segle XV, ja que el bisbe Andreu Bertran publicà, l’any 1425, una circular per a la seva reparació, circular que es repetí el 1437 i el 1438, a càrrec de l’aleshores bisbe Bernat de Pau Per a la construcció d’aquest edifici del segle XV sembla que fou reutilitzat…

Església de planta rectangular i amb campanar d’espadanya situada en el poble de Guardiola, a l’extrem sud del terme de Vilanova de l’Aguda Era sufragània de l’església de Santa Maria de Ribelles No es conserven referències documentals sobre aquesta església, però pel que fa al terme de Guardiola, ja apareix mencionat el 24 de novembre de 1066, en un document pel qual Roger donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un alou en el lloc dit Pujol de Ribelles, el qual confrontava a ponent amb el terme de ipsa Quardiola Posteriorment, ja al segle XII, una altra…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Segurament fou la capella del castell del terme, com l’advocació sembla indicar Les primeres notícies del terme corresponen a un testament sagramental jurat l’any 1063 en el qual el difunt, anomenat Miró, havia deixat la torre amb l’alou i les vinyes que es trobaven a Montmaneu al lloc anomenat Claravalls, a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen L’església es documenta en el mateix testament, ja que testador concedeix a Sant Miquel de Montmaneu la meitat del delme de l’alou esmentat Aquesta església, de la qual no es…

De la parròquia de Cubelles, se’n desconeix l’origen És esmentada ja el 1154 en un breu d’Anastasi IV No obstant això, el fet que el 973 s’anomenin els preveres Arsolius i Auriolus indicaria, potser, que l’església ja existia En el testament de Ramon de Guàrdia del 1205 es fan unes deixes a Santa Maria de Cubelles i a Sant Pere de Cubelles El primer rector documentat és el clergue Ramon, el 1213 El 1363 fou segregat de la parròquia de Cubelles el terme de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles L’antiga construcció fou completament enderrocada el…

El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és citada com a…

Fou el primer lutier de l’Escola de Brescia i en aquesta ciutat s’inicià en la construcció de llaüts, concretament al taller del lutier Girolamo da Virchi, amb qui va aprendre l’ofici, i l’any 1580 ja figurava censat en el registre com a artifice d’instrumenti musicali Construí les primeres violes de quatre cordes, que foren una novetat, ja que llavors no hi havia una unitat de criteris i se’n feien de cinc i de set segons el gust de qui les encarregava Alguns autors el consideren l’inventor del violí, tot i que els seus instruments eren de factura molt basta De…

És anomenada virulència o agressivitat la capacitat que tenen els microorganismes d’originar, després d’infectar l’organisme de l’ésser humà, una malaltia infecciosa L’agressivitat dels agents infecciosos varia considerablement segons els tipus o les espècies, ja que depèn de diverses estructures o mecanismes que els agents infecciosos posen en funcionament després de la infecció Això no obstant, tots tenen un grau més o menys important d’agressivitat, ja que d’una altra manera no podrien originar una malaltia infecciosa Bàsicament, la virulència dels microorganismes…