Resultats de la cerca
Es mostren 6897 resultats
Corberan d’Alet
Història
Militar
Militar.
Fou nomenat senescal per Andrònic II Paleòleg en les negociacions prèvies a l’expedició de Roger de Flor Comandà la infanteria a les victòries d’Aulax i de l’Artaqui Assetjada la ciutat de Tira pels turcs, Corberan d’Alet els derrotà i morí d’una fletxa al cap en emprendre llur persecució
Joaquim Furnó i Abad
Disseny i arts gràfiques
Gravador i medallista.
Format a Llotja Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París 1861-64 Complí a Madrid importants encàrrecs oficials i fou nomenat gravador de la cambra reial Novament a Barcelona, fou professor a Llotja S'especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall i treballà també en el camp del fotogravat
Rafael Font
Economia
Mercader.
Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso de Lugo la conquesta de Tenerife 1496, on estigué posteriorment fins el 1518 i on rebé bons repartiments de terres, i en fou nomenat regidor el 1513 Hi fundà capella pròpia a l’església franciscana, que fou coneguda com a capilla de los catalanes
Clit
Història
General macedoni i amic d’Alexandre el Gran.
Com a cap de l’esquadró reial, participà en les batalles del Grànic on salvà la vida d’Alexandre i d’Arbela dirigí una expedició contra els parts 331 i fou nomenat sàtrapa de Bactriana 328 Alexandre l’occí durant un banquet per causa dels retrets que li féu sobre la seva supèrbia
Carlos Castillo Armas
Història
Militar
Militar i polític guatemalenc.
El 1954 ocupà el país i enderrocà el govern d’Arbenz amb el suport dels EUA fou nomenat president i substituí la constitució del 1945 per la del 1956 Dissolgué els partits d’esquerra, neutralitzà els sindicats obrers i suprimí la llibertat de premsa Fou assassinat per un membre de la seva guàrdia
Rafael Carrera
Història
Militar
Militar i polític guatemalenc.
Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854
Rodolfo Graziani
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial lluità al front austríac, i a la campanya d’Etiòpia 1936 fou nomenat mariscal, marquès de Neghelli i virrei 1937 El 1943 ocupà el ministeri de la guerra a la república de Salò Després de la Segona Guerra Mundial, fou jutjat 1945 i empresonat fins el 1950
Vicente Emparán
Marí basc.
Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte 1809 Féu detenir un gran nombre de patriotes 1810, però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat
Josep Maria Casasús i Guri
Periodisme
Periodista i catedràtic universitari.
Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el diari Ara , on publica diàriament la secció “Abans d’ara” A partir…
,
Jesús Pinilla i Fornell
Història
Jurista i polític.
Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana que dividí el partit, oposant-se a Salmerón,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina