Resultats de la cerca
Es mostren 6216 resultats
Lilla
Lilla
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat a 483 m alt., al vessant occidental de la serra de Miramar (784 m alt.), sota el coll de Lilla (570 m alt.), dit el coll vell de Lilla, límit amb l’Alt Camp, per on passa l’antiga carretera de Valls a Montblanc.
La nova passa la carena 1 km al nord-est, per l’anomenat coll nou de Lilla 590 m alt L’església parroquial és dedicada a sant Joan Al s XIX formà un municipi independent
Salarça
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), situat a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial
Baén
Baén
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà) des del 1969.
Situat sota la muntanya de Baén, a 1 060 m d’altitud 32 h 1981 Estigué sota la jurisdicció de l’abat de Santa Maria de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Andreu
l’Espluga de Cuberes
Despoblat
Despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al s XIX, el municipi d' Espluga i Solduga , i fins el 1969, formà part del de Baén De l’església parroquial Santa Coloma depenia el santuari d’Esplà Pertangué al monestir de Gerri
Pujals dels Pagesos
Església de Santa Maria, a Pujals dels Pagesos
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sector N del terme, a l’interfluvi de les rieres de la Farga i de Garrumbert.
El poble i la seva església parroquial, romànica dedicada a santa Maria, són ja esmentats el 1017 Al menys des de l’any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers
Sedó
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa El lloc és esmentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera fou lloc reial
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916
Anes
Antic poble
Antic poble i parròquia del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.
De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes , i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Almisdrà
Antic llogaret
Antic lloc i parròquia del terme d’Oriola (Baix Segura).
Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola Repoblat a partir del s XVIII, esdevingué ajuda parroquial 1831 i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu Sant Bartomeu d’Almisdrà