Resultats de la cerca
Es mostren 26906 resultats
antropopatia
Deliri en què el malalt creu que allotja en el propi cos un o diversos éssers humans dels quals suposa escoltar la veu.
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
antímer
Anatomia animal
Cadascuna de les dues parts de cada metàmer del cos dels animals segmentats, les quals son simètriques respecte al pla sagital del cos.
al·locíclia
Biologia
Diferències en l’enrotllament cromosòmic mostrades per cromosomes complets o segments cromosòmics, l’origen de les quals pot ésser genotípic, cel·lular o ambiental.
Les regions que sofreixen més sovint d’allocíclia són els centròmers, els telòmers i les regions organitzadores del nuclèol organitzador nucleolar Els cromosomes més freqüentment allocíclics són els cromosomes sexuals, els cromosomes B i els cromosomes limitats del sexe
cenur
Zoologia
Forma larval d’una tènia ( Taenia multiceps
) que té com a hoste generalment les ovelles, a les quals provoca la malaltia anomenada cenurosi
.
baronia de Boixet
Història
Títol confirmat el 1884 a Matilde de Frígola i Palavicino, filla dels barons de Cortes de Pallars, als quals havia estat originàriament lligada.
Ha passat als Feliu i als Ortenbach
jocs de cucanya
Jocs
Nom genèric donat als jocs populars infantils, entre els quals hi ha el joc de trencar l’olla, el cos de sacs, etc.
O
Física
En espectrometria de raigs X, lletra emprada per a designar els nivells energètics als quals correspon un nombre quàntic principal igual a 5.
alimentació de debò
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions tingudes a Viena els anys 1819-20, en les quals s’aplegaren tots els estats membres de la Confederació Germànica.
Presidida pel príncep de Metternich-Winneburg, pretenia de reprimir les revoltes liberals alemanyes, a la qual cosa s’oposà Baviera, que assolí de salvaguardar els règims constitucionals de l’Alemanya meridional