Resultats de la cerca

Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret civil de…

Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model, ensems, de la que…

A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació…

Al gener del 1996 la Junta de Museus de Catalunya donà la conformitat perquè el Museu Comarcal de l’Anoia fos declarat secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El patronat del museu, per tal d’adaptar el Museu Comarcal de l’Anoia a la nova situació museística, acordà al novembre del 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia La institució desenvolupa bàsicament tres seccions Les dues primeres se centren en el patrimoni industrial i tecnològic la pell i l’aigua La tercera secció, encara no oberta al públic, és una síntesi comarcal…

A la collecció hi ha obres provinents dels patrons del centre Fundació d’Art Serra, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma i de donacions i dipòsits de colleccionistes privats i artistes i entitats Aplega més de 500 obres d’autors diversos, entre els quals destaquen Santiago Rusiñol, Joan Miró, Picasso, Marina Abramovic, Miquel Barceló, Ferran García Sevilla, Christian Boltanski, Jorge Oteiza, etc L’equipament es construí a l’interior del baluard de Sant Pere, a les antigues murades renaixentistes de la ciutat Una de les sales expositives i…

Consta de vuit cants o llibres i un total de poc més de 3 500 versos Els seus primers editors Ughelli, Muratori l’atribuïren a Laurentius Veronensis o Vernensis més recentment Marchetti, Calisse, Scalia l’atribueixen a Henricus Pisanus la qüestió, però, no és del tot resolta Narra l’expedició que els pisans, amb títol de croada i sota la direcció de Pere II, arquebisbe de Pisa, menaren contra les Balears l’any 1113 l’aliança pactada amb el comte Ramon Berenguer el Gran, el qual féu cap a l’empresa i prestà auxilis d’estatge i queviures i d’homes armats, i l’expugnació d’Eivissa, a l’estiu…

Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les festes de la…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972…

Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la…