Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
coll dels Aranesos
Collada
Coll (2 455 m alt.) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels termes municipals de Viella i de Benasc.
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles
Vallençana
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a la vall de la riera de Vallençana (afluent, per l’esquerra, del Besòs), que davalla de la Serralada de Marina (que la carretera de Badalona a Montcada travessa pel coll de Vallençana).
monestir de Taverna
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria i Sant Pere de Taverna) del municipi de Seira (Aragó), a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situada a la vall de Sant Pere, afluent per la dreta de l’Éssera, al S de Barbaruens.
El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987…
Torres Torres
Torres Torres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó, estès a la dreta del Palància, a la seva vall mitjana, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli (725 m alt.), que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…
coma d’Auran
Coma
Coma de la capçalera del riu de Burts, dins el terme de Viella (Vall d’Aran), limitada al N pel pic de coma d’Auran
(2 427 m) i a l’E pel tuc de Samónt, separat de l’anterior pel coll de Mont.
Alboi
Poble
Poble del municipi del Genovés (Costera), situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la séquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés
Aixirivall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1 148 m alt a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glàcio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Nucli centrat per l’església de Sant Pere, de tradició romànica, amb campanar de cadireta Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176
Adraén
Vista general del poble d’Adraén (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), el més alt de la vall de la Vansa, emplaçat a 1 434 m d’altitud a la capçalera del riu de Bona, sota el cap de la Fesa, al sector més occidental del Cadí.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell Al fossar del poble es troben els vestigis de la capella de Santa Margarida, romànica Hom fa festa major el primer diumenge de novembre El castell d’Adraén era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Dins el terme parroquial d’Adraén hi ha la capella de Sant Salvador
port de la Fontnegra
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2 812 m) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós), dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra , on neix l’Arieja