Resultats de la cerca

Situació Façana de tramuntana de l’antiga casa torre dels batlles del monestir de Sant Benet de Bages J Bolòs El mas la Torre, antigament anomenat sa Masó la Masó, és situat una mica més amunt de la població de les Preses, en un replà, a la falda de la muntanya de Murrià La part més antiga de l’actual masia de la Torre és al darrere, a la banda de tramuntana Actualment serveix com a magatzem de llenya De la casa estant, hom pot veure, a sota, els seus camps i més avall el poble de les Preses i una bona part de la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG557651 Des de l’església parroquial de…

A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans

Fundada al s XIV per Manfred II Chiaramonte, comte de Módica, passà a ésser feu de Guillem Ramon de Montcada per concessió del seu sobirà Martí I de Sicília A partir del 1564 pertangué a la família dels Lanza Hi ha el castell de Manfred III

Situada a la conca minera del nord, posseeix una important indústria tèxtil, mecànica i química Antiga plaça forta, durant la guerra dels Trenta Anys fou escenari de la victòria de les tropes del gran Condé sobre les de l’arxiduc Leopold Guillem 6 d’agost de 1648

El castell i la senyoria d’Ariza Aragó foren venuts per Pere III, el 1381, a Guillem de Palafolls El cinquè marquès, Juan Antonio Rebolledo de Palafox y de Zúñiga, fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721 El títol passà als ducs d’El Infantado

Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV Les propostes d’identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa

Els representants més coneguts foren Guillem Sesplanes , veguer i castellà d’Atenes que, el 1321, confirmà un acord amb Venècia, i Jaume Sesplanes , que rebé, del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes pel duc Joan II

Sovint qualificada com a nominalista, per l’influx que rebé de Guillem d’Occam, té també elements tomistes i escotistes Preocupada per qüestions de física, i sobretot pel problema de l' ímpetu , fou precursora de la física moderna i del principi d’inèrcia per ella formulat

Baró de Somers Membre del parlament 1688, fou un dels caps dels whigs Conseller de Guillem III, fou un dels redactors del Bill of Rights del 1689 i lord canceller 1697-1700 Impulsà la unió d’Escòcia amb Anglaterra 1707 i fou president del Consell 1708-10

La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d’escassa importància i collaborà amb Guillem Sagrera També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430