Resultats de la cerca

Pertany al Club de Bitlles Catalanes Llofriu des de la seva fundació l’any 2002, amb el qual guanyà dues Lligues de Girona 2003, 2004 i fou subcampió de Catalunya 2010 per equips Individualment, es proclamà campió de la Lliga de Girona 2003, 2004, 2010 Formà part de la selecció catalana de bitlles l’any 2004

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees També xiulà un europeu 1981 i un Mundial 1982 i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982

Guanyà deu Campionats d’Espanya en 400 m tanques 1977, 1978, 1980, 1984-90 i quatre en 400 m llisos en pista coberta 1985, 1987, 1988, 1990 S’adjudicà la medalla de bronze en la prova dels 400 m en pista coberta 1985 i la de plata 1986 al Campionat d’Europa Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i de Seül 1988, al Mundial 1987 i als europeus 1978, 1986, 1990 És recordista estatal en 400 m tanques amb 49 s 1987

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova Fou subcampió de Catalunya 1971, 1972 i tercer 1975 L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paralleles Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Debutà amb el primer equip de l’Atlètic Terrassa Hockey Club la temporada 1979-80 Guanyà una Copa d’Europa 1985, quatre Lligues 1983-86, tres Copes del Rei 1984, 1985, 1986 i quatre Campio-nats de Catalunya 1981, 1983, 1985, 1986 Deixà l’equip al final de la temporada 1985-86 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i a la III Intercontinental d’hoquei disputada a Barcelona i Terrassa 1985, prova classificatòria per a la Copa del Món de l’any següent Rebé la insígnia d’or de l’Atlètic de Terrassa 1984

Es formà i jugà al FC Barcelona i destacà en la posició de davanter Amb la selecció catalana, participà en el partit inaugural de l’Estadi Olímpic el 20 de maig de 1929 contra Itàlia 9-0 També jugà partits contra les seleccions d’Anglaterra i el Llenguadoc-Rosselló i fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i del Club Muntanyenc de Terrassa És membre de la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM i de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya IEMM Ha format part d’expedicions al Kanchenjunga Central Himàlaia, 1978, a l’Annapurna IV Himàlaia, 1979, a la Cordillera Blanca Andes del Perú, 1980, al Distaghil Sar Karakoram, 1982, al Saipal Himàlaia, 1985, al Makalu Himà-laia, 1988 i 1990, al K 2 Karakoram, 1993i 1995 i a l’Everest Himàlaia, 2000

Membre d’una família dedicada a la natació, el seu pare fou cofundador i directiu del Club Natació Sitges 1925 Començà nedant al Club Natació Catalunya i fou un dels dominadors de les proves de 100 m i 200 m braça entre el 1948 i el 1951 Aconseguí diversos Campionats de Catalunya Fou subcampió d’Espanya en 200 m braça 1947 i campió d’Espanya el 1948 Posteriorment competí amb el CN Catalunya tot i que s’installà a Sitges i s’involucrà amb el recentment fundat Club de Mar El 1953 baté, amb la selecció espanyola, el rècord d’Espanya absolut de 100 m braça,…

Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo