Resultats de la cerca
Es mostren 11463 resultats
girafa
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Suport metàl·lic en forma de braç llarg, muntat damunt una plataforma amb rodes, destinat a traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor.
llaç
Alimentació
Pasta de sopa que fa, crua, de 2 a 4 cm de llarg i que és de forma semblant a la d’un llaç.
gafarró
Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
varvassoria de Vilademany
Història
Títol feudal adoptat al llarg dels s. XIV i XV pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
estira
Allò en què augmenta el llarg d’una cosa després de sofrir una manipulació, per exemple, una peça de roba després d’ésser adobada.
autoinfecció
Patologia humana
Infecció que en un moment donat afecta un individu portador dels gèrmens causals i que durant un llarg temps no havien provocat cap trastorn.
La infecció es produeix ocasionalment en augmentar la virulència del microorganisme per causes diverses una mutació, per exemple, o bé en disminuir la resistència de l’individu portador
carpogoni
Anatomia vegetal
Oocist de les rodofícies format per una cèl·lula única, cònica, prolongada en un llarg pèl o tricògina que contacta sempre amb el medi ( tricogàmia
).
Probablement és homòleg de l’ascogoni dels fongs i dels líquens
espiga
Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
dinamometamorfisme
Mineralogia i petrografia
Metamorfisme dinàmic que es dóna com a resultat de l’augment de pressió o tensió al llarg de les dislocacions de l’escorça terrestre.
Les roques deformades presenten molt sovint zones amb una estructura de gra molt fi En són un exemple les milonites, l’estructura de les quals prové de la trituració i el moviment dels grans minerals, sense una recristallització important ni creixement de nous grans Aquesta classe de metamorfisme és molt local i d’extensió limitada