Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
societat de guanys
Dret civil català
Règim econòmic conjugal característic de les regions de dret civil castellà (sociedad de gananciales), i que consisteix en una comunitat limitada de béns durant el matrimoni.
Al Principat de Catalunya la societat de guanys només existeix quan expressament l’estipulen els cònjuges en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
vall del Secà

Vista general de la necròpolis de la Vall del Secà
© Fototeca.cat
Vall del Segrià que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’W fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà o pantà d'Utxesa, abans d’arribar al seu collector natural
negre mineral
Química
Pigment negre obtingut per polvorització de llicorelles i esquists que contenen carbó.
Sovint el mineral es calcina, abans o després de la polvorització o mentre dura aquesta, per tal de completar la carbonització de la matèria orgànica
Nonnit
Cristianisme
Bisbe de Girona (~621-~633), successor de Joan de Bíclarum.
El 633 assistí al concili IV de Toledo Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort
Jordi García Pinto
Golf
Jugador de golf.
Format al Club de Golf Girona, passà a ser professional el 2008 Abans, guanyà dues vegades consecutives el Campionat d’Espanya sub-18 2007, 2008
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…
Esglésies de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La Guingueta d’Ix Sant Martí d’Ix…
Esglésies del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan…
Esglésies del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…
sintòmids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals.
De les 3500 espècies que integren aquesta família, només set habiten a Europa, de les quals dues ho fan als Països Catalans Abans, eren anomenats amàntids
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina