Resultats de la cerca

Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre…

Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves…

S’inicià en el bicitrial, i obtingué dos Campionats del Món 1986, 1987, un subcampionat del món 1988, un subcampionat d’Europa 1985 i sis Campionats d’Espanya L’any 1988 passà al motociclisme, en què obtingué tres Campionats d’Espanya consecutius en categoria júnior 1988, 1989, 1990 Debutà en competició sènior el 1991 i en setze anys de trajectòria guanyà divuit proves del Mundial de trial, trenta-una del Mundial en pista coberta i trenta-quatre del Campionat d’Espanya Fou campió del món a l’aire lliure 1996 Aconseguí tres Copes del Món en pista coberta 1994, 1995, 1996 i nou Campionats del…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1972 i exercí com a advocat El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1979 esdevingué regidor de Tarragona Fou elegit alcalde d’aquesta ciutat l’any 1989 gràcies a una moció de censura presentada per Convergència i Unió que tingué el suport del PP i el CDS, i ha estat revalidat en el càrrec els anys 1991, 1995,1999 i 2003 Entre el 1986 i el 1996 fou diputat al Congrés En les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 fou elegit diputat, encapçalant la llista per Tarragona i l’any 2003 fou reelegit En les eleccions de…

Migfondista, s’inicià al Cornellà Atlètic, on fou plusmarquista estatal i europeu de categories inferiors en diverses distàncies entre els 800 i els 3000 m Guanyà el Campionat d’Espanya júnior de 1500 m llisos 1994, 1995 i de cros 1994, 1995 També guanyà la medalla d’or en els 1 500 m del Campionat d’Europa júnior 1993, 1995 i sub-23 1997 Entrenat per Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, en categoria absoluta aconseguí sis títols de campió d’Espanya dels 1500 m, quatre a l’aire lliure 1997, 1998, 2004, 2009 i dos en pista coberta 1997, 2001, i un dels 3000 m 2005 en pista…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…

Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans treballs de…

Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch

Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970

Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià,  fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada,  El nuevo…