Resultats de la cerca

Posseí una gran tècnica de composició Aconseguí una gran fama perquè estigué sota la protecció del shōgun Toyotomi Hideyoshi, que li féu molts encàrrecs, com la decoració del palau Mamoyama 1592 A la caiguda d’aquesta família 1615 desaparegueren moltes de les seves obres Actualment hom només li coneix del cert els murals de Dainak'Kuji a Kyoto, pintats el 1620

Deixeble de Piccini i Sacchini composició i violí Actuà als teatres de Nàpols, Roma i Venècia Després anà a París 1780, a Londres, a Praga, a Dresden i a Berlín, i tornà a Roma 1787, on féu de mestre de capella a Sant Joan del Laterà 1792-97 Escriví més de 70 òperes conegudes per Mozart, oratoris, misses, motets i salms

Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc

Versificador fàcil, entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme Sembla que escriví una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca a mitjan s XVIII, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1774 i següents fins a 1750 de Sebastià Gelabert 1846 Fou correntment anomenat Catanyet

Deixeble de Federico de Madrazo Reprengué l’esquema de composició de la “Rendició de Breda” de Velázquez a La Rendición de Bailén 1864 Museo de Arte Moderno, Madrid Compensà els defectes de la retòrica pròpia del gènere amb una vigorosa caracterització dels personatges La Campana de Huesca , 1881, ajuntament d’Osca Fou també un extraordinari retratista, especialment dels polítics del seu temps

Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

Visqué des que tenia quinze anys a Lleida, on cursà estudis musicals al Conservatori Municipal Després d’ampliar-los al de Barcelona, on estudià instrumentació i composició amb Xavier Montsalvatge , el 1962 s’incorporà al Conservatori Municipal de Música de Lleida Hi exercí durant molts anys càrrecs a la direcció i també la docència com a professor de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica Compongué principalment per a cobla, sobretot sardanes, d’entre les quals cal esmentar El petit Oriol   i L’encís del mar primer premi Joaquim Serra, 1977 i 1979, Joguinejant primer premi…

Deixeble d’Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, es traslladà a Alemanya per perfeccionar els seus coneixements Hi residí uns quants anys, durant els quals amplià la seva formació pianística al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf i de direcció orquestral amb E Pabst a la Hochschule für Musik de Colònia També estudià composició amb M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de Belles Arts de Berlín i assistí a diversos seminaris impartits per Richard Strauss De nou a Barcelona, el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i de l’Orquestra del Gran Teatre…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…