Resultats de la cerca
Es mostren 17389 resultats
sistema internacional
Física
Sistema d’unitats basat en el sistema Giorgi, que té com a unitats fonamentals les quatre del sistema MKSA, a més del kelvin (K) per a les temperatures, el mol per a la quantitat de matèria, i la candela (cd) per a la intensitat lluminosa.
Fou proposat internacionalment l’any 1960 per la II Conférence Générale de Poids et Mesures, però ja havia estat adoptat abans 1954
Madrona
Antiga parròquia de Sant Pere de Madrona
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) del municipi de Berga, dins l’antic terme de la Valldan (Berguedà), enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt.
És un notable edifici romànic s XII Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva
arbre de sapan
Arbre de sapan
J.M.Garg (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Índia i Malàisia, i conreat a la zona tropical asiàtica.
El color de la fusta produeix un colorant vermell que havia estat molt emprat La fusta té un cert interès en ebanisteria
anyell pasqual
Judaisme
En el judaisme, anyell que era sacrificat el dia de Pasqua, en memòria de l’alliberament del poble de l’esclavitud d’Egipte.
Havia d’ésser d’un any, mascle i sense cap tara En el cristianisme, és el símbol de Jesús mort i ressucitat
bodris
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija dreta, de 10 a 70 cm, viscosa, de fulles glauques, profundament lobulades, cobertes de pèls glandulosos, i de flors groguenques, agrupades en llargues panícules, també glanduloses.
Viu en sòls arenosos, llits secs de rius, etc Havia estat emprada com a pectoral, en infusió o tintura de planta fresca
herba de la marfuga
Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
Sant Joan de Fàbregues
Sant Joan de Fabregues, a Rupit (Osona)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Rupit i Pruit
(Osona), que donà nom al municipi fins el 1955, al S del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.
Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les…
badia de Cochinos
Badia
Entrant de la costa sud de Cuba on tingué lloc una intervenció militar dels EUA (17 d’abril de 1961) encaminada a enderrocar el règim de Fidel Castro.
L’administració Eisenhower entrenà a la jungla de Petén a Guatemala i Nicaragua diversos mercenaris cubans exiliats la Central Intelligence Agency CIA fou l’organisme coordinador de l’acció En arribar John FKennedy a la presidència gener del 1961, consultà l’opinió dels experts El departament d’estat es mostrà contrari a la intervenció, mentre que la CIA i el Pentàgon en foren partidaris El desembarcament fou justificat amb l’anunci de la falsa notícia de l’arribada de 180 reactors soviètics a l’Havana La invasió no tingué l’ajuda aèria dels EUA per la negativa de Kennedy, que s’havia…