Resultats de la cerca

Hereu de la doble escola de NRubinstein i de FLiszt, fou un dels grans pianistes del seu temps Autor de dues sonates, d’un concert i de vint-i-quatre estudis destinats al piano Actuà sovint a Barcelona 1910, 1921, etc

Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres

Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons

Estudià a Nàpols Autor de nombroses peces per a piano, orquestra, corda, etc, i de les òperes L’Arlesiana 1897, basada en l’obra de Daudet, i Adriana Lecouvreur , estrenada a Milà el 1902 Barcelona 1903, obres inscrites dins el moviment verista

Seguidor en un principi de Čajkovskij, elaborà un estil propi amb elements impressionistes i expressionistes En les seves obres per a piano, les Melomímiques , intenta combinar gest i so És autor també d’òperes, entre les quals L’Arbre de Nadal 1903

Deixeble de CVStanford, fou professor al Royal College of Music, on fou mestre de BBritten Escriví peces per a piano, com London Pieces 1920 i Sarnia 1941 i una vuitantena de lieder , que en fan un dels primers autors anglesos d’aquest gènere

Deixeble de Turina, un accident truncà la seva carrera de concertista Escriví sarsueles, d’ambient valencià, com El ruiseñor de la huerta 1930, La cotorra del mercat , etc, i peces orquestrals, com les Estampas mediterráneas Fou catedràtic de piano del conservatori de València

Estudià a Viena i a París amb Delibes Aviat inicià una carrera de concertista que el féu famós arreu del món Escriví operetes i obres lleugeres per a violí i piano, com Schön Rosmarin, Caprice viennois, etc, que han restat al repertori

Estudià a París i a Viena Féu una carrera brillant com a concertista i influí damunt Chopin És autor de quatre concerts per a piano i orquestra i d’obres didàctiques encara emprades en l’ensenyament digitació, tècnica de la mà esquerra, etc