Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
estatera
Numismàtica i sigil·lografia
Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del s VII aC.
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
concili I de Constantinoble
Segon concili ecumènic (381), convocat per l’emperador Teodosi, al qual assistiren 150 bisbes orientals, que condemnaren el semiarianisme, el macedonianisme i l’apol·linarisme.
El concili adoptà un símbol de fe existent compost després del 362, el qual fou conegut posteriorment amb el nom de nicenoconstantinopolità i fou introduït en la celebració de la missa
condonació
Dret civil
Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia als seus drets a favor del segon.
Aquesta renúncia pot ésser total o parcial Pot ésser feta amb intervenció judicial o extrajudicialment
principat de Squillace
Història
Títol senyorial concedit sobre la ciutat homònima (Calàbria) pel rei Ferran I de Nàpols al seu fill segon, l’infant Frederic, príncep d’Altamura.
El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace
Antoni de Coloma i de Melo
Història
Militar
Lloctinent de Sardenya (1595-1604); segon comte d’Elda, fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Alfons.
Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626
justicier
Història
Funcionari que tenia a càrrec seu la cura de justícia de l’estat.
Existí a Anglaterra i al regne de les Dues Sicílies, on fou establert el càrrec de gran justicier pels reis normands Des del rei Frederic I, fou considerat el segon càrrec mésimportant del regne, després del de gran conestable seia a l’esquerra del rei, vestia de porpa i tenia un estandard propi
realitzable
Economia
Dit de l’element de l’actiu susceptible de convertir-se en recurs líquid, ja sia directament, o després d’un procés de manufacturació.
El primer és anomenat realitzable cert, i inclou crèdits a curt termini, lletres, etc, i el segon realitzable condicionat, car sols és convertible en disponibilitats després d’un procés de manufacturació El realitzable funcional és aquell actiu fix convertible en disponibilitats a llarg termini, com és ara la maquinària, els edificis, etc
diftongació
Fonètica i fonologia
Formació d’un diftong, bé per diferenciació d’una vocal o per simplificació d’un grup en hiat.
En català hi hauria exemples del primer cas, si hom admet la teoria que ę del llatí vulgar es convertí en jé en contacte amb iod abans d’assimilar-se profěctu > * profjeitu > * profieit > profit Més clars són els exemples del segon cas benedictu > beneït beneít > beneit benéit regîna > reïna reíne > reina rẹine
matrimoni il·legal
Dret penal
Matrimoni en què un dels contraents, o tots dos, té subsistent legalment un matrimoni anterior.
Aquesta situació constitueix un delicte contra les relacions familiars, la característica principal del qual és que la persona ja casada anteriorment, es vol casar en un segon matrimoni coneixent l’existència de l’anterior Aquesta característica no era considerada en el delicte de bigàmia, abans de la reforma del codi penal del 1995
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina