Resultats de la cerca

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…

Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit per Ovidi ,…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant Julià 1993, Collegi Fra Joan…

Fundat a Barcelona l’any 1940, nasqué amb el nom de Club de Beisbol Hèrcules les Corts L’any 1969 Carlos Pérez de Rozas el reestructurà i dinamitzà, i l’any següent l’equip fou inclòs de nou en competicions oficials Deu anys després, el 1989, es traslladà a l’Hospitalet de Llobregat i adoptà el nom actual Club de beisbol referent a Catalunya, els seus equips de beisbol i softbol competeixen habitualment a la divisió d’honor estatal Entre les seves files destacaren jugadors internacionals com Óscar Jiménez, Jorge Balboa, Xavier Civit o Emilio Pérez de Rozas En l’equip de softbol…

Fundat el 1933, ascendí a primera categoria dels escacs catalans l’any 1940, on s’ha mantingut Integrat al Centre Social Catòlic de Terrassa, és el club que ha participat més temporades en la màxima categoria Fou campió de Catalunya per equips en cinc ocasions 1954, 1964, 1967, 1969, 1972 i subcampió en dotze 1947, 1949, 1955, 1957, 1958, 1968, 1971, 1976, 1981, 1990, 1993, 1998 Guanyà el Campionat d’Espanya l’any 1983 i en fou subcampió el 1969 i el 1971 A títol individual, alguns membres del club foren campions de Catalunya, com Romà Bordell 1948, 1953, 1964, Emili Simón 1975, Xavier…

Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants foren…

L’antiguitat de la família esta documentada a la casa pairal d’El Solà de Batet des de l’any 1083 Berenguer de Solà Al segle XVII, els de Solà van ser ennoblits com Ciutadans Honrats de Barcelona Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot Josep de Solà i de Morales 1835 — 1905 formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vicepresident de la diputació carlina a Barcelona Els darrers representants han estat Joaquim de Solà-Morales i Mir Olot 1865 — Barcelona 1961, diputat de la Mancomunitat, l’actual representant de la casa, Josep Maria de…

Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor  a l’Editorial Planeta i a la…

El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…