Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi d’Alcarràs (Segrià) a l’esquerra del canal d’Aragó i Catalunya, d’on pren l’aigua a tocar del pantà del Puça.
A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa
Mallerenga carbonera
La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març poden arribar…
Callositat
Patologia humana
Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una àrea de pell…
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de…
javelina
Esport
En l’atletisme, instrument de forma cilíndrica, llarg i prim, en un extrem del qual hi ha una punta cònica pesant de ferro de 25 a 33 cm de llargada.
La longitud és entre 2,60 m i 2,70, i el pes, de 800 g per a la categoria femenina és de 2,20 m a 2,30 i 600 g, respectivament El llançament de la javelina , anterior al del disc, constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades de l’heptatló i decatló Té lloc des d’una pista o carrer de 4 m d’amplada i 30-36,5 m de llargada acabada en un arc de 8 m de radi l’atleta compagina la velocitat, obtinguda mitjançant una cursa, amb la potència muscular del braç, l’espatlla, el tronc i les cames La javelina és subjectada amb la mà…
art san
Art
Conjunt de les pintures rupestres i petròglifs de l’Àfrica austral.
Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament amb una altra…
sotsvegueria de Besalú
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya depenent de la vegueria de Girona.
Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien…
Suècia 2011
Estat
Amb el millor rendiment econòmic de la Unió Europea durant el 2010 –el 5,6% de creixement, però el 8,4% de la població aturada–, el país es va congratular d’haver rebutjat l’ingrés a la zona euro en vista de les turbulències que va patir la moneda única durant l’any Una situació que es va confirmar al final del 2011, quan l’economia va tancar l’any amb una previsió de creixement per sobre del 4%, el 36,3% del PIB de deute públic i el 7,4% de la població activa a l’atur Tanmateix, les previsions futures eren a la baixa, pel contagi de la crisi europea, i per aquest motiu al…
Sant Cebrià de Rosselló
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana costanera, des de més al S de l’estany de Sant Nazari fins prop de la desembocadura del Tec.
La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya El regadiu aprofita les aigües del canal d’Elna i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina