Resultats de la cerca

És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politicoadministrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat

Aparegué entre els anys 1921 i 1922 Entre els articles que publicava n'hi havia de caire independentista, informava de les activitats de la colònia catalana i de Catalunya Fou dirigida per Albert Daroca i Giralt, publicà al voltant de 13 números

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França

Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425

Fundador i primer secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Collaborà a L’Excursionista i Memòries volums I, III i VIII i a l' Àlbum Monumental-Pintoresc de Catalunya 1879 Publicà Lo castell de Burriac d’Argentona 1878, entre altres monografies

Progressista, participà en els preparatius de la revolució del 1868 després fou capità general de totes dues Castelles i, d’una manera interina, de Catalunya, i diputat el 1873 En produir-se la Restauració, collaborà en els intents revolucionaris de Ruiz Zorrilla

Lluità contra la república de Venècia i fou ferit a Nördlingen 1634, durant la Guerra dels Trenta Anys Complicat en l’alçament de Masaniello a Nàpols 1647, passà al Principat, on fou capità general de la cavalleria de Catalunya i hi morí

Al Rosselló és conegut amb la locució Sant Joan o barres , que fa referència al tipus de moneda batuda a Perpinyà al s XVI, que porta l’escut coronat de Catalunya a l’anvers i la imatge de sant Joan Baptista al revers

Membre de l’Associació Marem Nostrum, que el 1964 passà a denominar-se Club d’Escacs Congrés, fou campiona de Catalunya 1946, 1963, 1965, 1966 i subcampiona en vuit ocasions entre el 1944 i el 1973 També fou subcampiona d’Espanya 1967