Resultats de la cerca

Llicenciat a Barcelona el 1939 cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar 1949 i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucellosi 1959 Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1969, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1977, és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp de les diagnosis serològiques, la diagnosi bacteriana i les resistències en el tractament amb antibiòtic

Amb un gran domini de la tècnica, ha realitzat films de la categoria d' Ulica Graniczna ‘El camí de frontera’, 1948 sobre la revolta del ghetto de Varsòvia, Piątka z ulicy Barskiej ‘Els cinc del carrer Barskiej’, 1954, premiat a Canes, Krzy×zacy ‘Croats’, 1960 i Pierwszy dzień wolności ‘El primer dia de llibertat’, 1963 Abandonà el seu país i treballà intermitentment a la RF d’Alemanya i als EUA Angeklagt nach, 218 ‘Acusat segons l’article 218’, 1966, The First Circle 1972, etc

Residí a Roma 1787-94, on estudià l’antiguitat i el Renaixement i fou fortament influït per les teories de Winckelmann A Roma illustrà obres d’Homer, Èsquil i Dant Tornà a Londres i féu els monuments sepulcrals de lord Howe, de J Reynolds i de H Nelson 1808-16, a la catedral de Sant Pau Fou el representant principal del neoclassicisme a la Gran Bretanya, però el seu classicisme no és fred, gràcies a la forta espiritualitat romàntica que donà a les seves obres

Deixeble de Coxye i de Rubens a Brusselles El 1641 fou nomenat pintor dels Àustria i pintà per a ells i la cort un gran nombre de retrats La crítica moderna nega que hagués estat a la península Ibèrica i explica els seus punts de contacte amb la pintura de l’escola cortesana a través de Van Dyck La seva pintura religiosa, de dibuix acurat i d’agradable color, segueix les normes de la Contrareforma sèrie del claustre del Convent de San Francisco de Burgos

Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

Treballà a Londres Creà un estil de mobiliari conegut per estil Chippendale , que assolí el màxim apogeu entre el 1750 i el 1770 i que es caracteritza per l’eclecticisme manlleus a l’estil holandès i rococó francès, incorporació d’elements gòtics i xinesos i per l’ús freqüent de la caoba Adquirí una gran anomenada amb la publicació de The Gentleman and Cabinet Maker's Director 1754, recull de dissenys de mobles destinat a un públic ampli i que definí l’estil Chippendale

Excellent retratista retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona, féu el bust de Vicenç Rodés per a la façana d’aquest museu Seguidor dels germans Oslé, plasmà com ells la vida del poble la seva obra En romeria 1907, Museu d’Art Modern de Barcelona fou premiada pel bisbe Torras i Bages Es retirà el 1918 Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada Darrerament tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat Eivissenca , plaça d’Eivissa, Barcelona