Resultats de la cerca

Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa

Començà a publicar a L’Escolanet 1906 i després a Els Follets , Pulgarcito , En Belluget 1915, fundat per ell i TBO , on des del 1917 fins a la seva mort collaborà constantment amb caricatures i historietes purament humorístiques, d’estil molt personal

Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom

En el curs de la guerra de Crimea dirigí la fortificació i la defensa de Sebastòpol 1854-55 Intervingué també en la guerra russoturca de 1877-78, on aconseguí la capitulació de Pleven, que decidí el desenllaç del conflicte a favor de Rússia

Fou deixeble de JAHoudon, JPajou i PGouthière, amb els quals aprengué la tècnica de la fosa del bronze, i treballà com a bronzista a la fàbrica reial de Sèvres, on féu diverses obres per a Lluís XVI, Maria Antonieta i l’emperadriu Josefina

Féu un viatge 1435-39 pels països mediterranis i del Pròxim Orient i, de tornada, per l’Europa central És autor de l’obra Andanças e viajes de Pedro Tafur por diversas partes del mundo avidos, on recull també llegendes i costums populars

Desenvolupà, la seva activitat a la part sud de l’imperi Germànic, sobretot a Munic, on construí, per als jesuïtes, l’església de Sankt Michael 1580-97 i reformà i engrandí la Residenz, sobretot al voltant de la Grottenhof i de la Brunnenhof

Com a membre de l’American Museum of Natural History del qual fou director des del 1935 fins al 1942 viatjà per Alaska i Àsia, on féu importants descobertes paleontològiques Fou un bon especialista en cetacis, i aplegà una notable collecció de fòssils

Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc Es retirà de l’escena el 1925

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife