Resultats de la cerca

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes…

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda

Jugà preferentment com a defensa en diversos clubs catalans Club Natació Sant Feliu, Club Natació Barcelona, Club Natació Sabadell, Club Natació Atlètic-Barceloneta, Unió Esportiva Horta, Club Esportiu Mediterrani i Club Natació Catalunya Guanyà tres Lligues 1996, 1997, 2001 i tres Copes del Rei 1996, 2001, 2005, en aquesta última, elegit millor jugador del torneig Formà part de la selecció espanyola, amb la qual aconseguí l’or al Campionat del Món júnior 1991 i, ja en categoria absoluta, el bronze en l’europeu 1993, i la plata 1994 i l’or 1998, 2001 al Mundial Participà també en…

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…

Ha estat campió de Catalunya dels 1500 m a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2005, 2007, 2012 També té el títol català dels 800 m 2007 i els 3000 m 2009 en pista coberta

Format a la Unió Esportiva Santboiana, club amb el qual aconseguí quatre Lligues 1996, 1997, 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2006, 2007, actuà de pilar Jugà dos partits amb la selecció espanyola Quan es retirà continuà jugant amb l’equip de veterans de la UE Santboiana

Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei

Com a triatleta, ha completat 13 ironmans, entre els quals hi ha Eivissa, Roth, Hawaii, Àustria, Lanzarote, Frankfurt i el Brasil Ha estat campió absolut de Catalunya a l’Ironcat 2009 i onze vegades campió del món, deu subcampió i cinc vegades medalla de bronze en proves diverses –cursa d’escales, triatló, múster, challenge course, natació i cursa vertical– dels quatre Jocs Mundials de Policies i Bombers i dels Campionats del Món en els quals ha participat 2001, 2003, 2004, 2005, 2009 Fou fundador de la secció de triatló del CN Prat, un dels clubs estatals més destacats en aquesta…

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08

Ha estat considerat el millor manista català de tots els temps Fou jugador del CN Barcelona i actuà de davanter Aconseguí set Campionats de Catalunya, formant parella amb Narro 1960, Bichín 1961, Torres 1962, Jesús Bakero 1975, 1978, José Luis del Villar 1977 i Esteban Marcos 1983 Amb Narro fou també campió d’Espanya 1961, i es convertí en l’únic català que ho ha estat Exercí també de vocal de mà de la Federació Catalana de Pilota 1978-79 Retirat el 1983, durant més de trenta anys es dedicà a organitzar competicions socials al seu club i també el Campionat de Catalunya de la seva especialitat