Resultats de la cerca

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

S’inicià a set anys en un equip mixt al Club Esportiu Arenys de Munt i el 2003 arribà al primer equip femení Excepte la temporada 2012-13, que jugà a l’Sfèric de Terrassa, sempre ho feu a l’Arenys de Munt, amb el qual fou campiona d’Espanya 2004, subcampiona de la Copa de la Reina 2006 i subcampiona d’Europa 2007 També fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb la selecció espanyola sub-19, amb la qual es proclamà campiona d’Europa 2007

Formada a l’Associació Sant Martí Esport, fou campiona de Catalunya i d’Espanya infantil 2001, juvenil 2002 i júnior 2004 i guanyà les medalles de bronze en doble minitrampolí i per equips en el Campionat d’Europa júnior 2004 En categoria absoluta, ha estat campiona estatal individual 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2012, en sincronisme 2006, 2010, 2012 i per equips 2010, 2012 També fou campiona catalana individual set cops des del 2005 Amb la selecció espanyola, ha disputat quatre Campionats del Món 2005, 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2008, 2010, 2012

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS

Fundada el 1967, té una extensió esquiable de 68 km, amb 56 pistes i 19 variants L’altitud màxima es troba a la Tosa d’Alp 2535 m i la mínima al pla de Masella 1600 m Disposa de divuit remuntadors, cinc telecadires i set teleesquís, a més de nombrosos canons de neu artificial Des del 1999 enllaça amb l’estació d’esquí de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable Alp 2500, amb 135 km de pistes També disposa del parc de neu de la Pleta

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

Pertanyent al Club Natació Sabadell, després de practicar diferents especialitats en edat juvenil, se centrà en les proves combinades d’estils El 2001 fou medalla de bronze en els 200 m estils individual del Campionat d’Espanya per comunitats autònomes El 2002 repetí classificació en aquesta mateixa competició, però en la prova dels 200 m papallona, i també fou tercera en els 400 m estils individual dels Campionats d’Espanya absoluts Es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m estils individual 2003 Formà part de la selecció espanyola absoluta set vegades

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959