Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Gabriel Torrent de la Goula
Història
Bandoler.
Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat
Semjon Konstantinovič Timoşenko
Història
Militar
Militar soviètic, mariscal i comissari de defensa el 1940.
Dirigí el front oriental i retardà l’ofensiva alemanya durant la Segona Guerra Mundial, fins que fou derrotat a Minsk i a Białystok juny-juliol del 1941 i fracassà en una ofensiva a Khàrkov maig del 1942 Amic personal de Stalin, hom li llevà el comandament directe de tropes, però fou traslladat a l’estat major Des del 1945 fins al 1947 actuà com a conseller militar dels comunistes xinesos
Joan Gibert i Camins
Educació
Clavecinista i pedagog.
Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat
Joan Isern i Solé

Joan Isern i Solé
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Actor teatral.
Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal
,
Elvira d’Hidalgo
Música
Soprano.
Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959
Amalric II de Narbona
Història
Vescomte de Narbona, a la mort del seu pare Eimeric IV el 1298.
Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304
Ramon de Dalmau i d’Olivart
Dret internacional
Història del dret
Jurista especialitzat en dret internacional i primer marquès d’Olivart.
Actuà d’àrbitre en diferents plets fronterers entre repúbliques americanes President de l’Asociación Española de Derecho Internacional i vicepresident de l’Instituto Colonial Publicà Catalina de Aragón y Carolina de Brunswick 1881, Tratado del derecho internacional público 1887-89, Colección de los tratados celebrados por nuestros gobiernos con los estados extranjeros desde el reinado de doña Isabel II hasta nuestros días 1892, Bibliographie du droit international París 1905-10
Esteve de la Creu
Història
Militar
Militar.
Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta
Miquel Sitjà Soler
Futbol
Futbolista.
Començà la Unió Esportiva Figueres 1966, i passà després al Condal, on jugà tres temporades 1967-70, i al Barcelona Atlètic 1970-71 Posteriorment s’incorporà a l’Elx, on actuà com a davanter centre i extrem esquerre 1971-80, en 232 partits, en els quals marcà 47 gols Amb aquest equip debutà a primera divisió al setembre del 1973, i jugà 145 partits en la màxima categoria
Francesc Florenza Gubern
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Badalona al principi dels anys trenta La temporada 1933-34 fitxà per l’Oviedo, amb el qual actuà a primera divisió fins a l’edició 1935-36 i, posteriorment, en les campanyes 1940-42 En total disputà 67 partits a la màxima categoria Entremig, jugà amb el Girona 1936-37 i l’Osasuna 1939-40, a segona divisió Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà dues vegades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina