Resultats de la cerca

És autor de De nuptiis Mercurii et Philologiae , obra enciclopèdica en nou llibres, on exposà, després de l’allegoria de les noces entre Mercuri i la Filologia, la matèria de les set arts liberals El llibre, esponent dels diversos corrents culturals de l’hellenisme, tingué una gran difusió, com a llibre de text, durant l’edat mitjana

Fou professor de l’acadèmia de Belles Arts de Petrograd Els seus quadres de gènere i d’història estan impregnats d’un realisme en molts casos purament anecdòtic Els sirgadors del Volga Museu de l’Estat Rus, Leningrad, Ivan el Terrible i el seu fill galeria Tret'akov de Moscou També pintà retrats Tolstoj, Musorgskij, Glinka, etc

Creà a Puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lullians La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats Corregí la gramàtica de Pastrana i la reedità València, 1533

El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana

Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15

Treballador d’arts gràfiques a Barcelona Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí Collaborà sovint a Tierra y Libertad Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920 Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7 de juny de 1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona

Fou director de la Gazette des beaux-arts Estudià l’art medieval del sud d’Itàlia Reivindicà la importància de l’art hispànic medieval en el recull Les primitifs espagnols 1906-09 És autor, també 1908 i 1911, dels volums sobre la pintura hispànica de la baixa edat mitjana a l' Histoire de l’art d’André Michel

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat