Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
purificar
Religió
Cristianisme
A la litúrgia romana, netejar amb el purificador (el calze i la patena) després de les ablucions.
promesa
Educació
Compromís de fidelitat que els escoltes poden fer després d’una temporada de pertinença a l’escoltisme
.
Durant la celebració, normalment en ocasió d’una acampada, hom sol imposar-los el fulard
sumir
Cristianisme
Prendre’s les espècies sobrants de pa i de vi després de la comunió de la missa.
oració sobre les ofrenes
Religió
Cristianisme
En el ritu romà, oració que diu el celebrant després de l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat
saó
Agronomia
Grau d’humitat d’una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d’una ploguda.
covar-se
Reposar massa, alguna menja, especialment l’arròs, després de treta del foc, talment que esdevé una pasta.
diable desmotador
Indústria tèxtil
Màquina emprada, després del rentatge de la llana, per a eliminar mecànicament les restes vegetals que porta.
Té una telera d’alimentació que hi fa entrar lentament la llana, la qual passa seguidament per entre dos cilindrets que la retenen tot seguit hi ha un tambor recobert de pues d’acer, que s’introdueix entre la llana que sobresurt dels cilindrets i la projecten contra una reixeta Hi ha un segon tambor proveït de pues molt fines, orientades tangencialment, que prenen les fibres però no les motes vegetals
desgomatge
Indústria tèxtil
Operació que té per objecte de suprimir els espessiments que resten a la roba després d’estampada.
cuir sec
Tecnologia
Cuir conservat per un procés d’evaporació de l’aigua que conté, després d’escorxat l’animal.
conductus
Música
Composició vocal dels segles XII al XV, gairebé sempre amb text religiós, primer monòdica i després polifònica.
Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb l’Aquitània,…