Resultats de la cerca

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…

Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…

Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds Anglaterra, fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera 1915 Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 collaborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim Fou ministre sense cartera 1957-65 i president del Consejo de Economía…

Format a Haarlem en el cercle de Dirk Bouts, tingué una primera etapa on, parallelament a la seva formació holandesa amb clars contactes amb l’obra de Geertgen tot Sint Jans, es manifesta la influència flamenca, en la línia dels Van Eyck i Van der Weyden Naixement, museu de Budapest Calvari, coll Thyssen, Lugano L’any 1484 s’establí a Bruges A partir d’aquell moment la seva producció fou marcada per l’estil de Memling provà, però, d’apartar-se d’aquest estil fred i conservador, per un intent de recerca psicològica en els seus personatges l' Arbre de Jessè, Louvre Jesús i la Mare…

Figura emblemàtica del Reial Club Deportiu Espanyol Hi ingressà la temporada 1903-04 procedent de l’X Sporting Club Jugava de davanter i de mig, i romangué al club espanyolista fins que al gener del 1906 suspengué les activitats Retornà a l’X Sporting Club, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Al principi del 1909, refundà l’Espanyol, juntament amb el seu cosí Julià Clapera Hi jugà fins que es retirà 1915-16 En la seva primera etapa obtingué la Copa Macaya 1904 i després s’adjudicà dues vegades més el Campionat de Catalunya 1912, 1915 Jugà diverses vegades amb la…

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960,…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes…

Inaugurat el 2 de maig de 1943, fou seu del Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1943, 1945 i de ciclisme darrere moto comer-cial 1943, 1945, 1946, 1953 Inicialment gestionat pel Club Deportiu Tortosa, el 1960 passà a la Penya Baix Ebre Ja Arribarem El seu equip ciclista guanyà el Torneig Intervelòdroms en diverses ocasions També s’hi celebrà el Gran Premi Internacional de Tortosa puntuable per a la Copa del Món darrere moto 1965 i hi arribà alguna etapa de la Vuelta a Espanya i de la Volta a Catalunya A partir del 1974 s’hi entrenà la Unió Ciclista Tortosa Posteriorment també fou…

Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida Llista Blava…