Resultats de la cerca
Es mostren 6358 resultats
Giovanni Treccani degli Alfieri
Art
Industrial i mecenes italià.
Fundà 1925 l’institut que porta el seu nom i que publicà l' Enciclopedia Italiana i començà el Dizionario Biografico degli Italiani , el qual fou enllestit més endavant per l’Istituto dell’Enciclopedia Italiana, que havia estat fundat per ell, a Roma, del qual fou president honorari
Pere d’Alferic
Cristianisme
Abat de Poblet (1302-12).
Intervingué en les corts de Montblanc 1307 i de Barcelona 1311 i en els concilis de Tarragona del 1305 i el 1309 Rebé de Sibilla de Saga el mas d’en Moneder, als afores de Barcelona, on fundà el priorat de Santa Maria de Natzaret 1311
Frederic Godàs i Legido
Educació
Pedagog.
Estudià a Lleida i a Barcelona i, un cop mestre, exercí durant uns quants anys a Tremp L’any 1906 fundà a Lleida el Liceu Escolar, institució modèlica que participà del moviment de l’escola nova i que fou destruïda l’any 1938 durant un bombardeig franquista
Paul Gilson
Música
Compositor i crític musical belga.
Estudià a Brusselles i guanyà el premi de Roma 1889 Vinculat als corrents modernistes flamencs, estrenà a Anvers l’òpera Prinses Zonneschijn ‘La princesa raig de sol’, 1903, representada al Liceu de Barcelona el 1965 Fundà 1924 la Revue Musicale Belge Deixà altres òperes, poemes simfònics, etc
Josep Font i Martí
Farmàcia
Farmacèutic.
Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid El seu germà Miquel dels Sants Reus, Baix Camp 1862 — estudià medicina i fundà la revista Reus Artístic 1887 publicà Crónicas barcelonesas i Recuerdos de viaje , sobre França, Alemanya i Bèlgica
Carlos Chávez
Música
Compositor i director mexicà.
Deixeble de Manuel Ponce El 1928 fundà l’Orquesta Sinfónica de México i fou nomenat director del conservatori nacional 1928-34 La seva producció comprèn ballets El fuego nuevo , 1921 Los cuatro soles , 1926, obres simfòniques Sinfonía proletaria, 1934 Obertura republicana, 1935 i música de cambra
Ceadwalla I de Wessex
Història
Rei de Wessex i de Kent (685-688) per haver destituït el rei Centwine.
Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine
Joan Casamitjana i Alsina
Música
Compositor, director i flautista.
Formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba, on residí 1832-66 El 1867 fundà, a Barcelona, una Societat de Concerts Clàssics És autor de música simfònica Simfonia, Andante religioso, Marxa russa, Violeta, Andantino, Saltarello i de l’òpera inacabada Raquel
Justinià
Cristianisme
Bisbe de València (~527-547), germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546 Fundà almenys un monestir de monjos Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves Es conserva el seu epitafi, en vers
Teresa Guasch i Toda
Cristianisme
Religiosa.
Juntament amb la seva mare Teresa Toda, fundà la congregació de carmelitanes teresianes de Sant Josep a Barcelona el 1878 Foren dirigides pel bisbe d’Urgell Josep Caixal i pel carmelità Agustí Verdura Des del 1962 hi ha incoat el procés de beatificació de Teresa Guasch
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina