Resultats de la cerca

Es caracteritza per una temperatura baixa i constant, pressió elevada fins a 1 t/cm 2 , quietud de les aigües, fosca completa, manca de vegetació fotosintetitzadora, etc

Amb una extensió en origen d’1050000 m 2 , en el moment de la inauguració era el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana El parc tingué una inversió inicial de 270 milions d’euros L’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat Valenciana, la CAM  i Bancaixa Conté cinc zones temàtiques Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria, els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos Hi ha també atraccions convencionals, com…

Dirigit i editat per Joan Josep Cardona i Ivars, compta amb la collaboració de reconeguts escriptors i illustradors del País Valencià Des del 2001 presenta una edició en format butxaca, ‘El Brillantet’

Seria l’equivalent del Landenià

Formà part, amb Pedro Cerviño, d’una expedició demarcadora de límits que arribà a l’Argentina el 1782 Tots dos crearen, a Buenos Aires, l’Escuela de Náutica del Virreinato, de la qual Cerviño en fou director Hi ensenyà matemàtiques, astronomia i matèries nàutiques Durant la segona invasió anglesa a l’Argentina, participà en la defensa de Buenos Aires, en la qual morí en un del combats Publicà Almanaque y calendario general según el meridiano de Buenos Aires 1800 i l’any següent un segon Almanaque El seu fill, Valentí Alsina 1802-1869, fou diputat l’any 1829, governador de Buenos Aires 1835-…

Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa ,  La Humanitat ,  La Campana de Gràcia ,  Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra banda, creà una…

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que…