Resultats de la cerca

Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

Poeta, narrador i periodista, considerat un dels grans renovadors de la novella negra Esdevingué militant comunista després d’una joventut de compromís cristià vinculat al moviment Pax Christi, coincidint amb els anys de revolta de la dècada dels seixanta Com a poeta publicà Poemes à haute voix 1970, Terre de Feu 1972, Braises, brasiers, brûlures 1975 i Loin de tous rivages 1997 Com a novellista, és autor de Total Khéops 1994, Chourmo 1996, Soléa 1998 i Le Soleil des Mourants 1999

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics Rondalles Noves  1912, Foc i Flama  1912 i Pensat i Fet i dirigí el setmanari El Poble Valencià  1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Fill d’un mestre de retòrica, triomfà de molt jove als concursos poètics Fou protegit per Domicià i es casà amb la filla de Claudi Apollinar Escriví, en cinc llibres, Silvae , recull de trenta-un poemes, improvisacions i peces de circumstàncies La seva obra fonamental és la Thebais ‘Tebaida’, poema èpic, en 12 llibres, sobre l’expedició dels Set contra Tebes L' Achilleis ‘Aquilleida’ és un poema inacabat sobre Aquilles Manca la totalitat de la seva obra dramàtica Influí sobre nombrosos poetes medievals

Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana

Formà part del moviment dadà i fundà, amb ABreton i LAragon, la revista surrealista Littérature 1919, on publicà, també en collaboració amb Breton, Les champs magnétiques 1920 Dels seus llibres poètics cal remarcar Aquarium 1917, Rose des vents 1920, Odes 1945, Chansons 1949, Vous m'oublierez 1967, Poèmes retrouvés 1918-1981 1982, etc Conreà també el periodisme, la novella i l’assaig Guillaume Apollinaire 1928, Charles Baudelaire 1931, Essai sur la poésie 1950, Alfred de Musset 1957, Écrits sur la peinture 1980, etc

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Conegut també com Rudolf von Montfort, perquè estigué al servei dels comtes de Montfort, fou un dels autors més fecunds del s XIII Entre altres obres escriví Der gute Gerhard ‘El bon Gerhard’ i Barlaam und Josaphat , basades ambdues en texts llatins d’intenció edificant, així com Alexander ~1235 i Willehalm von Orlens ‘Guillem d’Orleans’, ~1240, poemes de tradició cortesana, i Weltchronik ‘Crònica universal’, 1250-54, per encàrrec de Conrad IV, que l’havia convidat a la seva cort de Sicília

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país