Resultats de la cerca

Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946

Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per…

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

A l’Hotel Astoria de València se celebra la 45a edició dels premis Octubre El guanyador del premi Andròmina de novella és Josep Franco, per La vida és dura El premi Andrés Estellés de poesia és per a Rubén Luzón, per Alguna cosa, i el Joan Fuster d’assaig és per a Joan García del Muro, per Soldats del no-res

L’escriptor anglès establert a Catalunya Matthew Three guanya el premi Andròmina de narrativa de la festa literària dels premis Octubre amb la novella Ella ve quan vol , la segona novella en català que ha escrit Three Antoni Albalat guanya el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Llibre de Voliaines i Ferran Sáez, el Joan Fuster d’assaig per l’obra Dislocacions

Fundada per Andrea Riccardi el 1968 a Itàlia, el 2000 tenia 20 000 membres Ha intervingut en els intents de resolució de conflictes a Moçambic, Algèria, Kosovo, Guatemala, entre d’altres Rebé el premi Niwano per a la pau 1999 i Premi per la Pau 2000 Des del 1989, hi ha grups de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona i a Manresa

Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca   el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a  Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja…