Resultats de la cerca
Es mostren 18632 resultats
etiqueta
Electrònica i informàtica
Nom lògic donat a un punt del codi del programa, per tal de poder-hi transferir el control quan sigui necessari.
intensificador
Biologia
Seqüència d’ADN que modula la transcripció de gens més o menys propers, indicant on i quan s’han d’expressar.
Són propis dels genomes d’organismes eucariotes i d’alguns virus
Escola de Cinematografia Aixelà
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat a Barcelona al maig del 1968 quan Josep Maria Casademont i Pere Figuera, responsables d’"Imagen & Sonido.
Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…
batuda
Transports
Topada de les veles contra els pals o contra l’eixàrcia, especialment quan ha parat el vent però continua la marejada.
vergallada
Indústria tèxtil
Quantitat de llana o de cotó que hom prenia a cada batuda quan eren estovats a mà, valent-se de vergues.
traspuntar
Començar a aparèixer una cosa oculta, dit especialment del sol quan apareix a l’horitzó, de l’alba, del dia, etc.
romanç
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí.
Hom troba els primers exemples designant el català, en texts del Libre dels feits , de Jaume I, i de Ramon Llull
revestir
Vestir al damunt (d’algú) un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc.
bullir
Ésser un líquid agitat a semblança de l’aigua quan bull, a causa d’una fermentació, d’una agitació mecànica, etc.