Resultats de la cerca
Es mostren 6139 resultats
Pax Christi
Organització internacional catòlica per a la pau.
De primer fou un simple moviment nascut a Lorda 1945, en ocasió d’una assemblea de catòlics francesos i alemanys La primera finalitat de pregar per la pau entre els pobles s’anà transformant també en acció concreta El 1950 Pax Christi es convertí en una associació internacional, que té per finalitat difondre l’esperit de pau evangèlica i formar els catòlics amb vista a llurs deures internacionals Periòdicament organitza assemblees internacionals, marxes pacífiques, treballs en comú, etc A Catalunya, ultra un compromís polític i una acció de denúncia de tortures, està unida a grups d’objectors…
Sant Romà de Voloriu (Fígols i Alinyà)
Art romànic
A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell
Els pteroclidiformes: xurres i gangues
L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera…
Casa forta de Recs (Osor)
Art romànic
La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a Arnau de Vilar la…
Els estornells
La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…
Castell de Gurp (Tremp)
Art romànic
El lloc de Gurp s’assenta en un replà a 922 m d’altitud, sota un dels contraforts que davalla de la serra homònima El castell kastro Guirbi figura esmentat entre els anys 969 i 974 en un seguit de donacions de terres situades al terme d’aquest castell a favor del monestir d’Alaó Posteriorment, l’any 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Sant Pere de Rodes l’església de Sant Miquel, situada dins del terme del castell de Gurp El castell de Gurp formà part de la baronia d’Eroles L’any 1831 consta que era senyoria del baró de Claret i Sant Adrià
Borrell
Cristianisme
Bisbe de Vic (1010-18).
Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs, fou nomenat bisbe a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Salla d’Urgell Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona 1012 Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra Calaf adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses Morí de tornada d’una expedició a les…
baró | baronessa
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després de l’abolició…
Isabel de Sabran
Història
Princesa titular d’Acaia, baronessa de Matagrifó i senyora d’Arta i de Clarença.
Filla d’Isnard de Sabran germà de sant Ausiàs i de Margarida de Villehardouin filla de Guillem II, príncep d’Acaia Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca , senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume III de…
El desenvolupament econòmic de les àrees rurals
A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina