Resultats de la cerca

Formada al Club Bàsquet Salt, el 1988 s’incorporà al GEiEG, on desenvolupà tota la carrera com a jugadora Disputà la Lliga Femenina 2 2001-02, 2002-03 Al mateix temps que jugava exercí d’entrenadora en les categories inferiors del GEiEG i, una vegada retirada, dirigí equips al Complex Cultural i Esportiu Montessori-Palau i el Club Bàsquet Banyoles, de Copa Catalunya femenina, on continuava la temporada 2013-14

La primera edició serví de Campionat de Catalunya El recorregut és de 130 km per tota la província de Lleida En la primera edició s’imposà Alfonso Fernández El 1991 resultà vencedor Melcior Mauri i, l’any següent, José Manuel Moreno Seguidament, s’incorporà al Critèrium Ciutat de Lleida, de 152 km, i en resultaren guanyadors, entre d’altres, Ramon Medina, Ramón Tarragó i Juan de Dios González

Es formà com a jugador al Futbol Club Barcelona, club en què jugà durant tota la seva vida esportiva com a defensa dret i amb el qual guanyà tres Copes d’Espanya 1942, 1944, 1947 Formà part de l’equip espanyol que participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 L’any 1958 abandonà l’hoquei Són fills seus els jugadors d’hoquei sobre herba Ricard i Xavier Cabot Durán

Formada al Grup Barna, encara en categoria júnior, fitxà pel Club Esportiu Hispano Francès, on romangué tota la seva carrera Jugà diverses temporades en la màxima categoria abans de retirar-se el 1984 Disputà tres partits amb la selecció espanyola Com a entrenadora d’equips de base, ha passat per diferents clubs, com l’Hispano Francès, Grup Barna, EEPP Diputació, Bàsquet Draft Gramenet i Jesús Maria Sant Andreu

Són els següents donats dos punts qualssevol, hom pot traçar una recta que els uneix tota línia recta finita es pot prolongar indefinidament donat un punt qualsevol, hom pot traçar una circumferència amb radi arbitrari i centre en el punt esmentat tots els angles rectes són iguals entre ells i, finalment, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta parallela a la recta donada

Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…

Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…

Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780

Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana Al segle XIII figurava com a vegueria de Pallars , independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorça i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guard El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn

Port vora la mar del Nord, és el mercat agrícola de la conca del Tweed i un nucli industrial conserves pesqueres Estació de ferrocarril Per la seva situació a la frontera angloescocesa, fou molt disputada durant tota l’edat mitjana i suportà diversos setges, entre els quals destaca el d’Eduard I l’any 1296 L’any 1551 esdevingué una ciutat lliure i el 1604 fou incorporada per Jaume I a Anglaterra