Resultats de la cerca
Es mostren 90653 resultats
pietat
Cristianisme
Un dels set dons de l’Esperit Sant que perfecciona la voluntat de l’home, tot inculcant-li un amor filial a Déu i facilitant-li l’exercici de les virtuts cristianes, sobretot les obres de misericòrdia, la veneració i amor als pares, la compassió pels desvalguts, la devoció a les coses santes.
Catllarí
Història
Antiga quadra actualment annexa al municipi de Montmajor (Berguedà), als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu (Berguedà) i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km2.
Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals o de Catllarí Al segle XIX, formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
roda
Diplomàtica i altres branques
A l’edat mitjana (segles XI-XIV), signe rodó, derivat del signum crucis, constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, que representa la signatura del papa i dels reis de Castella i Lleó que autenticava els documents solemnes emanats de les cancelleries corresponents i els donava validesa.
foment
Nom amb què fou designat un dels departaments ministerials del govern espanyol des del 1847 fins al desembre del 1931, que prengué el nom d’obres públiques, i una conselleria de la Generalitat de Catalunya des del 1931 fins al desembre del 1932, que prengué el nom de departament d’obres públiques.
Gran Pajonal
Altiplà
Altiplà interfluvial dels departaments d’Ucayali, Paco i Junín (Perú) Limita al N amb els rius Pichis i Pachitea, a l’E amb l’Ucayali, al S amb el Perené i el Tambo, i a l’W amb els Andes. És un territori accidentat, amb altures de 1 000 a 2 000 m..
lluita per l’existència
Biologia
Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes, és a dir, d’aquells que presenten variacions favorables respecte al medi ambient natural que els envolta (darwinisme).
Aquest concepte fou introduït segurament per ARWallace Actualment, el concepte de “lluita per l’existència” ha deixat de tenir un significat evolutiu, puix que el medi ambient actua seleccionant aquells individus que tenen una descendència més nombrosa que normalment són els més ben adaptats al medi, però no els guanyadors d’una lluita cruenta
estudi de mercat
Comunicació
Investigació que té com a objectiu la recerca, recollida i anàlisi d’informació relativa a un mercat, i que se centra en aspectes com la definició de mercat, l’anàlisi de l’oferta i la demanda, els preus, els canals de distribució, l’anàlisi de la competència o les necessitats dels consumidors.
eutèxia
Química
Fenomen que apareix en els canvis de fase d’alguns sistemes binaris en el qual, per a una o més proporcions determinades dels components, el sistema es comporta com un element pur en la solidificació, és a dir, produeix un sol compost sòlid, en comptes de separar-se’n tots dos components.
pertiguer
Cristianisme
Nom utilitzat a Tortosa i al País Valencià per a designar un funcionari secular que tenia la missió de posar ordre a les catedrals i a certes esglésies importants, durant les assemblees dels fidels, mitjançant una barra, perxa o bordó, coneguda popularment amb el castellanisme de pèrtiga, d’on ha sortit el nom.