Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
la Fonteta
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal de Guardamar (Baix Segura).
Situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d’1,5 ha La presència d’un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d’esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del s VIII aC
turó de ses Abelles
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del període talaiòtic final, al terme municipal de Calvià (Mallorca).
A prop de la cala de Santa Ponça, és damunt un petit turó 10-12 m, de superfície plana i d’uns 1800 m 2 Les construccions excavades, de planta absidal o ovalada, formen un conjunt compacte de grans dimensions al voltant de tres espais centrals Des del 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’origen punicoebusità i itàlic, cosa que fa pensar que fou un lloc d’intercanvi entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC
Cancho Roano
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del terme municipal de Zalamea de la Serena (Badajoz).
És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del segle V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes
Zwickau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Important centre industrial a la riba del Mulde, en una rica conca hullera, té indústries de l’automòbil, de construcció de tractors i de maquinària en general, químiques, del paper i tèxtils llana i cotó Fundada al s XI, atenyé una gran prosperitat comercial als s XV i XVI Hi tingué inici el moviment anabaptista, per obra dels anomenats profetes de Zwickau Seu episcopal evangèlica, s’hi destaca la Marienkirche, del s XIII convertida en catedral el 1935, que fou refeta en estil gòtic tardà els s XV-XVI
Tychy
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, a l’Alta Silèsia, Polònia.
Centre miner i metallúrgic La ciutat és coneguda per la seva cervesa la primera cerveseria hi fou oberta l’any 1629 D’acord amb el projecte socialista de treballs públics, el 1951 hom inicià la construcció d’una nova ciutat Nowe Tychy, prevista per a 130 000 treballadors industrials La nova zona, completament residencial, s’estén al llarg d’una avinguda cultural que termina, per un costat, al llac Paprocańskie, i, per l’altre, en un gran parc Des del 1970 ambdues ciutats estan sota una sola administració
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Beniferri
Poble
Poble del municipi de València, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat.
El seu antic terme és regat per les séquies de Montcada i de Tormos Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I de Catalunya-Aragó feu sobre el seu territori més de vint donacions fins el 1242 L’església de Sant Jaume depenia de la parròquia de Burjassot Resten alguns vestigis de la creu coberta 1469 existent en aquest indret, a l’antic camí de Llíria Fou municipi independent fins el 1872 Fou vicari de Beniferri Joan Martí, un dels iniciadors de l’aixecament contra Napoleó a València 1808
Baeza
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Guadalquivir.
És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…
illes de l’Almirallat
Arxipèlag
Grup d’illes al NE de Nova Guinea, que forma part de l’arxipèlag de Bismarck.
Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià