Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
olivereta
Botànica
Arbust de la família de les oleàcies, d’1 a 3 m d’alt, amb fulles lanceolades i tardanament caduques, amb flors blanques i fragants, disposades en panícules terminals, i amb fruits bacciformes negres i arrodonits.
Es fa espontàniament en una gran part de l’Europa humida, sobretot en bardisses i en vorades de bosc caducifoli
niala
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, que ateny 100 cm fins a la creu, d’un color gris fosc, amb algunes franges blanques en els mascles i rogenques en les femelles.
Els mascles posseeixen banyes, poc cargolades, de 70 cm És gregari i habita en zones de bosc dens i humit de l’Àfrica central i meridional
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
mofeta
Mastologia
Carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, que ateny uns 45 cm de longitud (20 cm de cua), amb el cos robust, recobert per una pell negra amb dues ratlles laterals blanques.
Són característiques les seves glàndules anals, que emeten, fins i tot a una certa distància, un líquid infecte i molt pudent S'alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, etc Habita a l’Amèrica del Nord, entre el sud del Canadà i el nord de Mèxic
cotoliu
Cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
piracant
Botànica
Jardineria
Arbust espinós i perennifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques, de flors blanques, arranjades en corimbes, i de fruits petits, de color escarlata o vermell ataronjat.
Es fa en bardisses, a l’Europa meridional submediterrània En jardins, és plantada com a ornamental i per a fer tanques vives
espèrgula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les cariofil·làcies, de fulles oposades molt estretes, amb estípules petites i escarioses, de flors pentàmeres, generalment blanques, disposades en cimes bípares terminals, i de fruits capsulars ovoides.
tuixos
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 60 a 130 cm d’alçada, de fulles bipinnades o tripinnades, amb folíols ovats, de flors blanques, arranjades en umbel·les compostes, i de fruits ovoides alats.
Creix en boscs clars, a les principals serralades europees
comí de Marsella
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, amb una alçària de 10 a 75 cm, de fulles tres o quatre cops pinnades, flors blanques o groguenques disposades en umbel·la composta i fruits en diaqueni.
Viu en terrenys àrids i salabrosos
cerfull bord
Cerfull bord
josutherland iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija alta de 50 a 120 cm, dreta, solcada fistulosa, fulles grans, dos o tres cops pinnatisectes, i flors blanques disposades en umbel·les terminals llargament pedunculades.
Viu sobretot als prats dalladors de muntanya, principalment als Pirineus