Resultats de la cerca

Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V

Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes

Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596

Net del comte Robert III, amb l’ajut del seu sogre, Felip IV de França, derrotà els flamencs a Cassel 1328 En començar la guerra dels Cent Anys 1336 romangué aliat de França i ordenà el trencament del comerç amb Anglaterra Això provocà una greu crisi econòmica i la insurrecció de ciutadans, que l’obligà a fugir a França 1337 Morí a la batalla de Crécy

Fou cortesà al servei de Felip II de Castella Caigué en desgràcia i estigué empresonat uns vint anys Bé que el seu Carlo famoso 1566, poema en octaves sobre la vida de Carles V, és una obra mancada de gràcia poètica, la Miscelánea 1592 és un interessant i amè llibre en prosa, ple d’anècdotes i curiositats que anà recollint al llarg de la seva vida

Treballà a Karlsruhe, on el duc Leopold de Baden el nomenà pintor de cambra Des del 1834 fins a la caiguda del Segon Imperi s’estigué a París, on es convertí en el retratista de moda de la cort francesa treballà per a Lluís Felip i per a Napoleó III i l’emperadriu Eugènia L’emperadriu amb les seves dames d’honor Musée de Compiègne

Pèire de Marca el féu detenir setembre del 1649 i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d’haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir Pel juliol del 1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves

Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals Fou inculpat de beguinisme 1332 pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra d’ell Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó

Doctor en teologia i sotsdiaca, s’alçà contra Felip V de Castella 1706 i amb d’altres aranesos prengué Castell-lleó en nom del rei arxiduc Carles III El 1713 es trobava a Barcelona com a capità de fusellers, i prengué part en la defensa de Barcelona L’any següent anà a defensar Castellciutat Derrotat, s’amagà dos anys, fins que, descobert, fou degradat i executat

Tercer duc de Sessa i de Baena, comte de Cabra, era net, per part de mare, del Gran Capità Fou governador de Milà 1558-60 i 1562-63 afavorí els milanesos, en obtenir de Felip II de Castella que, de moment, no hi fos implantada la inquisició Fou amic de Joan d’Àustria lluità amb ell contra els moriscs de Granada i a Lepant 1571