Resultats de la cerca

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Amb el seu Prodrome d’une histoire des végétaux fossiles 1828 posà les bases de la paleobotànica Professor de botànica i fisiologia vegetal al Museum de Paris 1834, membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1834, fundador i primer president de la Societat Botànica de França 1854

Fill de Vicenç Borràs i Mompó S'establí de molt jove a Barcelona El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini Retrat de Pere Casas i Abarca , 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona Fou catedràtic i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Viatjà pel continent africà, especialment per la conca alta del Nil, per encàrrec de l’Acadèmia Prussiana de Ciències 1869-71 Escriví Beitrag zur Flora Äthiopiens ‘Contribució a la flora d’Etiòpia’, 1867, Im Herzen von Afrika ‘En el cor d’Àfrica’, 1874 i Afrikanisches Skizzenbuch ‘Esbós africà’, 1925

Format a l’Acadèmia de Belles Arts i a la de Sant Carles de València, féu la primera exposició a les Galeries Laietanes 1933 S'especialitzà en flors i paisatges d’un postimpressionisme convencional Exposà a Barcelona Sala Busquets, La Pinacoteca i altres ciutats, i a certàmens oficials

Cap del servei de ginecologia i subdirector de l’Hospital Valldecilla de Santander 1935, fou catedràtic de ginecologia a Salamanca, Saragossa, Valladolid i Barcelona 1949 Fou membre de la Real Academia de Medicina 1956 i autor d’una extensa obra en el camp de la història de la medicina

Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona El 1913 s’establí a Mallorca Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica

Deixeble de Tomàs Moragas Practicà amb èxit l’aquarella i el retrat a l’oli Dirigí una acadèmia de dibuix i pintura a Barcelona Residí algunes temporades a París i Roma Prengué part en exposicions i concursos, i assolí premis a Barcelona, Madrid i Munic, entre altres ciutats

Baró de Sant Miquel de Castellar Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana