Resultats de la cerca

Les més importants són l' adenina , la guanina , la hipoxantina, l' àcid úric i la xantina , i, entre els derivats metilats d’aquesta darrera, la cafeïna , la teofillina i la teobromina

Ambdós són derivats de l’àcid dicloroacètic, amb un grup propanodiol que els atorga la capacitat antibacteriana Actualment el cloramfenicol s’obté sintèticament i el tiamfenicol n'és un derivat semisintètic

Originàriament fou emprat per a determinar la proporció de nitrogen en les substàncies orgàniques, per mitjà del volum d’òxids de nitrogen despresos en fer reaccionar la substància amb àcid sulfúric

Els més coneguts són la dietilamida de l’àcid D-lisèrgic LSD, la peiotlina i la mescalina Molts fongs tòxics dels gèneres Inocybe, Clitocybe i Amanita contenen substàncies d’aquest tipus

De format típic de volcà i d’un pes variable de 100 g fins a 12,5 kg, té un gust suau, un pèl àcid, i es consumeix fresc o madurat

Baia de forma oblonga i color verd, recoberta per una pell fina de color marró, rasposa i amb borrissol, que té un gust fresc lleugerament àcid, molt rica en vitamina C

Conté un alt percentatge d’àcid linoleic i és fortament oxidable, amb resinificació És molt emprat en pintures En farmàcia hom l’administra per via oral per a combatre la hipercolesterinèmia

Per escalfament de diamines alifàtiques amb àcids dicarboxílics hom obté una gran varietat de poliamides, com és ara el niló-66, obtingut a partir de l’exametilendiamina i l’àcid adípic

Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries

Fou professor al Conservatoire des Arts et Métiers i a l’Association Polytechnique de París És conegut sobretot perquè fou l’inventor de l’acumulador de plom i d’àcid sulfúric 1859