Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
tortuga grega
Tortuga grega
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm, molt semblant a la de Hermann, però amb la cuirassa dorsal més bombada, placa supracaudal simple, cua sense tubercle corni i esperó a la cuixa ben palès, d’un color groc verdós amb taques fosques.
Habita en els mateixos llocs que la tortuga de Hermann, i, com ella, és l’objecte d’una activa persecució com a animal de jardí Habita al N d’Àfrica, el SW de la península Ibèrica, els Balcans Albània i Grècia i el SW d’Àsia Als Països Catalans hom només la troba a les contrades meridionals del País Valencià
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
tórtora domèstica
Tórtora domèstica
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 27 cm, que és semblant a la tórtora turca, però de color ocraci pàl·lid amb les puntes de les ales clares.
xatrac rosat
Xatrac rosat
barloventomagico (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera.
Habita en indrets localitzats de les costes europees, especialment les atlàntiques, i hiverna al sud d’Àfrica És migratori rar als Països Catalans
xatrac menut
Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
xatrac gros
Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
xatrac becllarg
Xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
xatrac àrtic
Xatrac àrtic
Atli Hardarson (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però amb el bec totalment vermell a l’estiu i negrenc a l’hivern.
Habita a les altes latituds de l’hemisferi nord i hiverna a l’Antàrtida El 1969 en fou observat un exemplar a l’illa de Buda
corn
Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
valona
Valona
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 20 cm, que és semblant a la xivita, però amb les parts superiors més pàl·lides i castanyes.
Habita als maresmes de l’Europa septentrional i hiverna a Àfrica i a l’Àsia meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions