Resultats de la cerca

Molt usat pels poetes catalans des de l’edat mitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella

Consistí principalment en la substitució dels tubs electrònics per transistors, dels condensadors amb dielèctric de paper i de mica per uns altres de dielèctrics sintètics, de les resistències de carbó i ceràmiques per unes altres de composició especial, i de les fonts d’alimentació a base de transformadors i reactàncies per díodes i altres semiconductors La subminiaturització ha fet veritablement portàtils i autònoms nombrosos aparells electrònics

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586

Era a Còrdova l’any 1496, i es traslladà a Sevilla 1508, on realitzà la majoria de les seves obres Es destaquen el retaule de Maese Rodrigo universitat, el de Nicolás Durango 1509-13, catedral i la famosa Verge dels Navegants Archivo de Indias El seu estil, de composició i formes gòtiques, serveix de pont i inicia l’estil renaixentista a Andalusia, de fortes influències centreeuropees

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Estudià composició a Barcelona amb Francesc Andreví Feu la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot Des del 1819 fins a la seva mort el 1850 fou mestre de capella de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué moltes obres litúrgiques per a l’ús de la capella i els oratoris La Passió de Jesucrist i La Presentació de Nostre Senyor

Estudià trombó i piano al Conservatori de Bucarest i el 1901 es traslladà a Itàlia per estudiar composició amb P Mascagni Pertangué a diferents institucions musicals búlgares i fou director de diverses bandes militars Com a compositor destacà en el camp de l’òpera i l’opereta, amb set títols També fou autor de música per a banda militar i de cançons per a nens

Es coneix poca cosa sobre el seu origen, formació i càrrecs que ocupà Cap al final del segle XVI sembla que estigué actiu a Mèxic Tan sols es conserva una composició d’aquest mestre, l’arranjament a quatre veus de la segona estrofa de l’himne Ave maris stella , Monstra te esse matrem , copiada en un cantoral de la catedral de Puebla, a Mèxic

La composició gira entorn del poderós eix de la figura de Crist, el rostre serè del qual contrasta amb el compacte volum de caps, ben realistes, d’enemics que l’aclaparen A sota, les tres Maries i el soldat que prepara la creu creen, a base de plans intersecats, un inquiet espai manierista que encara accentua més la serena esplendor de la figura del Salvador

Actiu a Itàlia entre el 1620 i el 1638, on conegué la pintura veneciana, bolonyesa, florentina i romana En tornar a Praga sintetitzà els seus coneixements sensualisme dinàmic, concepció constructiva, gairebé classicitzant, de la composició i un realisme auster i caravaggesc, tot això és evident en el Sant Carles Borromeu , del 1647 Fou introductor del caravaggisme a Bohèmia Són importants els seus retrats collectius La família Miseroni