Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les…

Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas…

Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text

S'incorporà a la marina 1806-11 i viatjà per Europa 1826-33 Es féu conèixer amb la novella The Spy ‘L’espia’, 1821 i sobretot amb The Pioneers 1823, amb la qual inicià la sèrie Leather-Stocking Tales ‘Contes de mitges de cuir’ The last of the Mohicans ‘El darrer dels mohicans’, 1826, The Pathfinder ‘L’explorador’, 1840, etc Romàntic, la seva obra tipifica els ideals de l’Amèrica naixent i la lluita de l’home enfront de la natura salvatge i encara desconeguda Conreà també la novella històrica i és autor d’una història de la marina

Amb Vicente Yáñez Pinzón explorà les costes caribs de Nicaragua i Hondures i arribà per primera vegada a la península de Yucatán 1508 En morir Amerigo Vespucci fou nomenat pilot major de Castella 1512 El 1515 explorà la costa del Brasil a la primeria del 1516 descobrí l’estuari del Riu de la Plata recorregué l’actual costa de l’Uruguai i arribà fins a l’illa que anomenà Martín García , i en desembarcar-hi fou mort pels indis guaranís El seu darrer viatge serví per a consolidar el dret de Castella sobre la regió del Riu de la Plata

Catedràtic de literatura espanyola La seva obra poètica és en castellà, amb títols com Los poemas de Turín 2001 i Todo parece indicar 2003 És traductor del portuguès, de l’italià, del francès i del català De les seves traduccions del català cal destacar Sol de sal 2001, una àmplia i representativa antologia de la poesia catalana del darrer quart del segle XX, i Joan Salvat-Papasseit Poesia Completa 2008, ambdues amb pròlegs interpretatius Ha traduït obres de J Verdaguer, CM Sanuy, D Castillo o M Sampere També ha prologat obres de E Sanahuja, J Ballester i D Castillo

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88