Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
Cap d’olla negra
El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…
Ratpenat de ferradura mitjà
Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus eyryale , en punts blaus i del ratpenat de ferradura mitjà R mehelyi , en punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest ratpenat es distingeix dels altres rinolòfids per la forma de l’excrescència nasal Si observem frontalment la llanceta, veiem com aquesta s’estreny sobtadament i acaba en forma allargada La sella presenta els costats parallels i l’extrem superior punxegut L’extrem superior, vist de perfil, és més ample que en el ratpenat de ferradura mediterrani R euryale En conjunt té unes…
Tritó jaspiat
Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…
nyoro
Etnologia
Individu d’un poble d’Uganda que habita a l’E del llac Albert, entre el Nil Victòria i el Kafu.
El 1960 eren uns 200 000 individus Al s XIX formaven un reialme independent, que governava tot el que és avui la regió de Mubende Els nyoros tradicionals es dividien en tres categories els irus, agricultors, que conreaven el mill i les patates dolces els himes, ramaders transhumants de bòvids, i els bitos, d’origen nilòtid, que eren el grup dirigent La llengua pertany al grup bantú, i la religió es basa en la comunicació amb els avantpassats
sideròfor | sideròfora
Biologia
Dit de l’organisme que precipita sobre les seves membranes cel·lulars el ferro contingut en les aigües en les quals habita.
abazí
Etnologia
Individu d’un poble del grup caucasià que habita l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (25.000 persones, el 1970).
Els abazins són sobretot agricultors
mandja
Etnologia
Individu d’un poble d’Àfrica de raça sudànida que habita a la República Centreafricana, entre els rius Ubangui i Chari.
lesguià | lesguiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià de cultura anatòlica i llengua caucàsica que habita al vessant septentrional de la serralada del Caucas.
El poble lesguià és integrat per nombroses tribus musulmanes i cristianes, que viuen del conreu de la terra i de la cria de cavalls
latuka
Etnologia
Individu d’un poble negre, de l’Àfrica oriental, de raça nilòtida i cultura camítica, que habita al NE de Kenya.
kota
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita la regió del riu Ogué.
Són especialment remarcables les estilitzades figures d’avantpassats fetes pels kota, en fusta i recobertes de làmines de llautó cisellades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina