Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Manuel II Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1391-1425).
Fill de Joan V , acudí a Occident 1399 per cercar ajut contra els turcs de Baiazet I, però només obtingué promeses, que no foren complertes Amic del soldà Mahomet, aconseguí de recuperar alguns territoris Morea, restablí l’ordre a l’Imperi i mantingué la defensa de Constantinoble Amb l’adveniment del fill de Mahomet, Murad II, la pau novament fou amenaçada i hagué de defensar la ciutat contra les escomeses turques 1422 Se salvà amb la submissió a Murad i la paga d’un gros tribut que exigia, entre altres coses, la cessió dels ports més importants de la mar Negra Poc temps després d’haver…
Ignaz Seipel
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic austríac.
Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories’, 1925, Der Kampf um die…
Filip V de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (221-179 aC).
Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de Síria i contra…
John Francis Edward Acton
Història
Estadista d’ascendència britànica al servei de Ferran IV de Nàpols.
Després de servir a la marina francesa i toscana, el 1779 es traslladà a Nàpols, on arribà a ministre de marina, de guerra i de finances, i, finalment, a primer ministre 1785 L’any 1793 intentà d’aconseguir, amb l’ajut de la Gran Bretanya, la unió de tots els estats italians contra França, però, fracassat l’intent, hagué d’exiliar-se a Sicília el 1798 Tornà al poder després de poc temps, i, d’acord amb els seus principis absolutistes, promogué la repressió dels republicans napolitans del 1799 Exiliat de nou el 1804, tornà encara al poder el 1805, però l’any següent es traslladà definitivament…
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar Saragossa
Joan de Montbui
Història
Militar
Noble i militar remarcable per la seva actuació a Sardenya.
Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el comte Jaume d’…
Kenji Mizoguchi
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica Naniwa hika ‘Elegia de Naniwa’, 1936, Gio no shimai ‘Les germanes de Gio’, 1936 Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pellícules molt interessants Saikaku ichidai onna ‘Vida d’una dona galant’, Ugetsu monogatari ‘Narracions de la lluna pàllida d’agost’ i Sansho dayu ‘L’intendent Sansho’,…
avalot del Call
Història
Revolta popular ocorreguda els mesos de juliol i agost del 1391 a diferents ciutats catalanes, promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases dels jueus i assassinar-los.
Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els calls dels…
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors teoria…
rocabertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut, amb el canvi tan sols de la llegenda del revers, que en el menut gironí diu: Civitas Gerunda
.
No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la revaloració de les peces
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina