Resultats de la cerca

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València

Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839 Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861 Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical 1856

Fou professor de la Universitat de Barcelona i un dels membres més destacats del seu Laboratori d’Antropologia Publicà nombrosos treballs monogràfics, com Parietal neandertalià de la Cova Negra Xàtiva 1953, Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca 1953 i Restos humanos prehistóricos de la cueva de El Toll, Moià 1966, estudis de conjunt d’una època, entre els quals es destaquen Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana 1957 i Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico…

La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado 1766 és representativa de la teoria musical tradicional

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…

Deixeble de Jeroni Suñol Installà a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, les quals també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines

Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu

Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana  a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà  Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…

Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902