Resultats de la cerca
Es mostren 8587 resultats
Embraer
Aeronàutica
Indústria aeronàutica brasilera fundada el 1969 amb el nom d’Empresa Brasileira de Aeronáutica.
Començà desenvolupant un aparell per a treballs agrícoles, l’EMB-200 Ipanema, el qual realitzà el primer vol el 30 de juliol de 1970 Aquest mateix any inicià la producció, amb llicència de la firma italiana Aermacchi, del model de reactor militar d’escola MB 326 GB, per a la Força Aèria Brasilera FAB, sota la denominació EMB AT-26 Xavante En produí 182 unitats, una part de les quals s’exportaren a Paraguai i Togo El 1974 inicià la producció, amb llicència de la Piper Aircraft Corporation, de diversos models de monomotors i bimotors lleugers Parallelament, el 1972…
La Fageda

Servei de visites de La Fageda
© La Fageda
Economia
Empresa del sector de l’alimentació.
Fou creada l’any 1982, com a iniciativa d’un grup de professionals de l’Hospital Psiquiàtric de Salt Girona, amb l’objectiu de cobrir el buit assistencial de persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa i proporcionar-los un lloc de treball digne El psicòleg clínic Cristóbal Colón n’és el principal impulsor i president fundador S’inicià a Olot en uns locals de l’ajuntament, i en un principi es dedicà a treballs de jardineria El 1984, amb la collaboració d’una entitat bancària i l’Administració pública adquirí la finca agrícola Els Casals, i l’any…
La plaça del Diamant
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982; ficció de 116 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, TVE Madrid ARGUMENT La novella homònima 1979 de Mercè Rodoreda GUIÓ Gustau Hernández, Benet Rossell, FBetriu FOTOGRAFIA Raúl Artigot Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Ernest Blasi, Lluís Puigvert imatge, Emili Rodríguez Osés so MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Colometa, Lluís Homar Quimet, Joaquim Cardona Antoni, Elisenda Ribas Enriqueta, Josep Minguell Mateu, Marta Molins Julieta, Joaquim Cardona Antoni, Paca Gabaldón Griselda, Josep Vivó…
Grande-Terre
Illa
Illa de les Antilles franceses que forma la part oriental de Guadeloupe.
És formada per residus volcànics i estrats calcaris terciaris La capital i el port principal és Pointe-à-Pitre 26 029 h 1990 Hi ha producció de canya de sucre i ramaderia de bovins
Aller
Municipi
Municipi d’Astúries, al vessant N de la serralada Cantàbrica, vora el riu Aller.
Situada en una conca hullera on el carbó s’intercala entre capes de pissarres i gresos molt plegades i fracturades que dificulta i encareix la producció Ramaderia de vaques holandeses de raça molt pura
Martina Franca
Ciutat
Ciutat de la província de Tàrent, a la Pulla, Itàlia.
És bisbat, i hi destaquen l’antic palau ducal, del s XVII, i la catedral, del XVIII Hom hi cria una raça especial d’ases Hi ha elaboració de formatge i producció de llana
Mazzarino
Ciutat
Municipi de la província de Caltanissetta, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Té producció de sofre Fundada probablement pels grecs Mactorium , al s XIII fou una baronia, que els reis catalans donaren en feu als Manfreds El 1507 Ferran el Catòlic convertí la baronia en comtat
pantà de Terradets

Vista del pantà de Terradets (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà construït el 1935 sobre la Noguera Pallaresa, ocupant les terres dels termes municipals de Castell de Mur i Llimiana (Pallars Jussà).
De 8 km de longitud, alimenta la central elèctrica de Terradets , d’una potència installada de 32500 kW/A i una producció mitjana de 79000000 kWh Queda tancat al S pel pas dels Terradets
diseconomia
Economia
En una empresa o en una indústria, repercussió negativa d’una organització interna inadequada (diseconomies internes) o certs efectes que li són estranys (diseconomies externes).
La disecomoia es manifesta per un augment desproporcionant de la corba de costs mitjans Entre les internes, les més característiques són les diseconomies d’escala , derivades d’un augment excessiu del volum de producció
Vicent Comas
Música
Músic, fou organista de l’arxiprestat de Morella (1835) i de la catedral de Terol (1852), d’on fou també mestre de capella (1853).
Prengué l’hàbit franciscà 1858 De la seva producció, exclusivament religiosa, es destaquen Trisagi 1834, Missa en re major 1846, Missa en si bemoll 1856, l’himne Deum nostrum 1882, salms i un magníficat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina