Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tonades d’amor per a orquestra

Professor i pastor protestant a Halle, fou una de les figures més venerades del pietisme Obrí, a casa seva, una escola i un orfenat Escriví Praelectiones hermeneuticae 1712 i Monita pastoralia theologica 1713

Professor a l’Institut Bíblic de Roma des del 1909 Capdavanter en el camp de la sumeriologia, edità texts sumeris arcaics i en publicà un diccionari, Sumerisches Lexikon 1925-50, en quatre volums

Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…

Josep Casademunt i Torrents, professor d’arquitectura, presenta plantes i alçats del convent gòtic de Santa Caterina, un dels primers símptomes de la revaloració de l’art medieval després de la crema de convents

Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society

Jesuïta a Gorheim Sigmaringen, 1857, fou general de l’orde 1906 Rector i professor de dret canònic de la Gregoriana de Roma 1882, publicà Ius decretalium 1898-1914 i Liber saecularis Societatis Iesu 1914

Fou professor a Lund i Estocolm Ideà el concepte d’índex cefàlic o cranià a fi de poder classificar les races descriví el gangli ciliar i la cavitat peritoneal que duu el seu nom

Professor de fisiopatologia a la Universitat de Kíev i president de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna, és autor de treballs per a retardar l’envelliment mitjançant un sèrum citotòxic antireticular sèrum de Bogomolec

Fou professor de musicologia a la Universitat de Heidelberg i a la de Jena Especialista en música medieval, edità les obres completes de Guillaume Dufay i és autor de Bourdon und faux-bourdon 1949