Resultats de la cerca
Es mostren 13138 resultats
cronobiologia
Biologia
Estudi dels ritmes biològics d’un organisme vivent durant un període de temps determinat, generalment de vint-i-quatre hores (ritme circadiari).
quadrilla
Música
Dansa francesa, popular als segles XVIII i XIX, per a quatre o més parelles collocades davant per davant o formant un quadrat.
Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Especialitat de pilota practicada en un frontó característic de quatre parets, de 28,50 m de llargada, del qual pren el nom.
A la paret esquerra, des del frontis fins al rebot, hi ha una teuladeta inclinada i una xarxa a sota A la part dreta del frontis hi ha una paret que tapa la raconera Generalment, la paret dreta és de metacrilat S’hi juga a mà individual i per parelles, en la modalitat de paleta de cuir, paleta argentina amb pilota de goma homes i dones, xare, i una modalitat de cesta punta A Catalunya s’introduí el 1992 a les Terres de l’Ebre gràcies a la proximitat amb el País Valencià, on és molt popular
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors…
antispast
Literatura
Peu de quatre síl·labes, dues de llargues entre dues de breus, és a dir, compost d’un iambe i d’un troqueu.
cítola
Música
Instrument medieval de la família del llaüt, molt semblant a la mandolina, de quatre o cinc cordes que són pinçades amb plectre.
estassabarders
Agronomia
Eina de tall, a manera de podall, amb un mànec llarg de quatre a sis pams, que serveix per a tallar barders.
departament del Ter
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà El prefecte residia a Girona fou dividit en tres districtes Girona, Figueres i Vic El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià
Ponent
Periodisme
Publicació mallorquina que aparegué, amb una periodicitat de quatre vegades l’any, del 1956 al 1974, dirigida per Llorenç Vidal i Vidal.
Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la Pau Deixà de…