Resultats de la cerca
Es mostren 8284 resultats
Pietro Tenerani
Escultura
Escultor italià.
Deixeble de Thorvaldsen i influït més tard per l’escola de Lorenzo Bartolini Fou, a Roma, mestre de Manuel Vilar, que treballà molt temps amb ell com a escultor de marbre Sabé conjuminar, amb refinament i sensibilitat, la bellesa acadèmica i la del model natural Això contribuí sens dubte a l’èxit enorme que assolí a Europa i Amèrica és seu el monument a Bolívar de Caracas, i a Mèxic es conserven un Faune i una Psiquis desmaiada A Itàlia i altres països europeus són nombrosos els seus monuments i les seves escultures
Federico Tedeschini
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot 1896, fou professor del seminari i canonge de Rieti Passà aviat a la secretaria d’estat del Vaticà, d’on Benet XV el nomenà secretari adjunt 1915 Nunci apostòlic a Madrid 1921-39, defensà els drets de l’Església enfront del govern de la Segona República i organitzà l’Acció Catòlica espanyola Cardenal in pectore 1933, no fou proclamat fins el 1935 Installat a Roma, fou arxiprest de Sant Pere del Vaticà i datari del papa Collaborador de Pius XII, en fou legat en el Congrés Eucarístic de Barcelona 1952
Vittorio Emanuele Orlando
Història
Jurista i polític italià.
Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué…
Luci Livi Andrònic
Literatura
Poeta llatí.
Conduït captiu a Roma, fou més tard alliberat pel seu amo i prengué el nom d’aquest, Livi Féu conèixer les obres clàssiques gregues, adaptant i imitant tragèdies i comèdies que traslladà als mestres llatins, i traduí també L’Odissea en una versió que, malgrat el seu primitivisme, fou considerada clàssica fins a l’època imperial Durant la Segona Guerra Púnica li fou encarregat un himne propiciatori, pel qual és considerat l’iniciador de la lírica llatina Són escassos els fragments que ens han pervingut de les seves obres
Carles III de Borbó
Història
Duc de Borbó.
Conestable de França al servei de Lluís XII i de Francesc I, participà en les campanyes d’Itàlia 1509-15 Les ambicions reials sobre el ducat de Borbó el feren posar-se al servei de Carles V 1523 i participà en la batalla de Pavia 1525 El 1526, al capdavant de l’exèrcit imperial, marxà a Roma contra Climent VII, aliat de França, però morí en atacar la ciutat Les tropes, sense la contenció d’un comandament, saquejaren la ciutat Els seus béns passaren a la corona de França
Luci Anneu Sèneca
Historiografia
Retòrica
Rètor i historiador llatí, pare de Luci Anneu Sèneca.
A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae
Josep Flavi
Historiografia
Historiador jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties.
Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis
Luigi Pirandello

Luigi Pirandello entre Josep M. de Sagarra i Josep Canals
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Teatre
Escriptor italià.
Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi…
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
Gregori Maria Suñol i Baulenes
Música
Musicòleg català.
Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les Scholae…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina