Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
tràupids
Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
rata
Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…
quirogali
quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
arbre del paradís
Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
aranya roja
Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
cànids
Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i derivats, d’…
càdec
Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
blauet
Blauet
Barry Breckling CalPhotos (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de tija de 30 a 100 cm, fulles grisenques, allargades i blanes, i capítols blaus.
Originària de l’Orient, s’ha introduït als sembrats d’Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos Abunda sobretot a muntanya Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls Algunes varietats de ‘flor plena’ són conreades en jardineria
bèmbix
Bembix rostrata
Fritz Geller-Grimm (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids, d’abdomen ample a la base i amb coloracions negres i grogues que els donen l’aspecte de vespa.
Construeixen els nius a la sorra, on habiten amb les larves, que alimenten amb mosques